De visita obligada l’obra d’Enric Senserrich. Una pintura d’un ric cromatisme i plena de vitalitat i alegria
D

21 de gener de 2022

Als nostres dies, Enric Senserrich, aquest igualadí d’un sobrat reconeixement, atès el seu llarg compromís amb la ciutadania igualadina, i fill de la veïna Sant Martí de Tous; ens ha sorprès molt gratament amb l’entusiasme de fer pública una recent i important selecció de les seves creacions pictòriques, en una memorable exposició al Casal del Passeig, una presentació que ocuparà bona part d’aquest hivern.

Enric Senserrich i Vives va néixer a Sant Martí de Tous, el 27 de maig de 1945, aquella població anoienca on hi va viure infantesa i joventut. I, després de passar més d’una dècada a Barcelona; a mitjan dels 80’ va fixar la seva residència Igualada, una destinació que li va semblar la més oportuna per a la criança dels seus fills. D’aleshores ençà es va anar conformant com a un autèntic igualadí; plenament integrat en totes les esferes de la vida cultural, social i política de la ciutat, esdevenint tot un senyor d’allò que se’n podria dir un igualadí de soca-rel. Tot plegat fa que, aquest home que estima tant Igualada, en mig d’una amable conversa, em puntualitzi una veritat que personalment jo també puc certificar: “Molts igualadins no saben pas el que tenen… !”

Des d’una perspectiva estrictament professional, observo que el seu currículum és força extens, raó per la qual només ve al cas que la seva vida professional hagi estat especialment lligada al món de les vendes i les relacions comercials. Això és, tal i com diu ell: “Comercial per necessitat i/o per causalitat, vaig treballar -com a cap de vendes- en diferents empreses tant d’àmbit nacional com alguna de multinacional”. I, és precisament aquesta esfera laboral la que poques hores li concedia per a una plena dedicació a l’univers de les arts plàstiques i en particular a la pintura, una pràctica creativa que va començar a fer-se seva des dels 30 anys. Efectivament, i sempre que li era possible, la pintura, i concretament la pintura, era la resposta consumada a aquella idea -i per què no anhel intrínsec- de desenvolupar la creativitat.

Amb una formació autodidacta, la seva producció artística, avui prou extensa, apunta ser tot un relat quasi bé retratista que evoca seqüències pròpiament viscudes, o bé diverses captures fotografiades amb la seva càmera, d’aquell paisatge urbà i també del món rural que li és més proper i que, per descomptat, més admira. El resultat és una prolífica i variada realització pictòrica, d’un marcat segell realista, que incorpora, temàticament, distintes i significades arquitectures, al costat d’uns paisatges també reconeguts i escenificats sota un atractiu cromatisme estacional.

Paral·lelament, des d’un enfocament tècnic, Senserrich se serveix de suports com les teles i, de vegades també la fusta, a més de la recent descoberta de les prestacions que ofereix el cartó Kraft (el popular cartró de les capses d’embalatge). La seva pintura, envaïda d’unes riques, vives i coloristes pinzellades, de vegades tintades amb pintura acrílica i d’altres d’aquarel·la, és precisa en el traç i summament detallista, sobretot a l’hora de no voler estalviar el contorn o la delimitació de cap figura.

I, al capdavall, és admirable el grau de satisfacció de qualsevol persona, i a qualsevol edat, quan se sent plenament realitzada amb la seva creació artística, independentment que les seves competències professionals haguessin estat unes altres.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta