La Residència Pare Vilaseca inicia la teràpia amb nines
L

21 de gener de 2022

La Residència Pare Vilaseca, centre gestionat pel Consorci Sociosanitari d’Igualada, està constantment cercant noves intervencions que permetin la millora de la qualitat de vida de les persones que hi viuen. En aquesta línia actualment està posant en marxa la teràpia amb nines, una intervenció no farmacològica poc coneguda fins ara, i que està començant a donar resultats satisfactoris.

Aquesta teràpia utilitza la nina no com a joguina, sinó com element simbòlic que permet generar dinàmiques que estimulen a la persona en diferents vessants i al mateix temps proporcionen experiències de benestar. S’adreça a persones amb diagnòstic de demència en estadi moderat que perceben la nina o nino com un bebè real. A partir d’aquesta percepció es generen dinàmiques que poden afavorir a la persona que en participa, però que també poden generar una certa controvèrsia. En persones amb demència en estadi moderat s’ha demostrat que un 47,1% el perceben com un bebè real, un 29,4% el reconeixen com una nina, i un 23,5% no mostren interès per les nines.

Per analitzar els beneficis d’aquesta teràpia, ens poden posar durant un moment en el lloc d’una persona que no sap on està, no reconeix a les persones que té al seu voltant, potser no es reconeix a ella mateixa al veure’s al mirall i que per a realitzar qualsevol activitat en aquest entorn que li és estrany requereix d’acompanyament i guia. En aquest context s’introdueix una nina. A partir d’aquest element la persona, que interpreta que aquell objecte és un bebé real, adquireix el rol de cuidador/a i se’n fa responsable. Així, no només se li està donant un sentit a la seva quotidianitat, sinó que també se li està oferint un element amb el que vincular-se i expressar les seves necessitats psicoafectives. Passa de ser una persona a qui es cuida a ser una persona que cuida, reflectint rols del passat.

Aquesta teràpia fomenta la comunicació i la interacció, doncs es pot emprar per a incentivar el llenguatge verbal ensenyant a aquest “bebé” a denominar objectes. Pot reduir els estats de neguit, angoixa, agitació, agressivitat i deambulació erràtica incidint també en una reducció de la necessitat de l’ús de medicaments antipsicòtics. En un moment d’angoixa per no saber on s’està, el fet de centrar l’atenció en la cura d’un altre pot aconseguir que aquesta desorientació espacial passi a un segon terme.

Pot incidir positivament també en les activitats de la vida diària. De manera que durant els àpats el fet d’haver de vetllar per que aquest “bebè” s’alimenti aconsegueix que la persona romangui asseguda a la taula i participi de l’àpat. De la mateixa manera es pot introduir en activitats d’higiene, vestit i bany, com també en el fet de dormir. El ventall d’activitats que es poden implementar associades a aquest element és tan gran com la imaginació del terapeuta. De manera que es pot utilitzar tant a nivell individual com en grup.

Tot i que els beneficis d’aquesta teràpia estan objectivament demostrats i hi ha diversos estudis que els avalen, també és cert que no són poques les objeccions que poden sorgir tant en els professionals com en l’entorn familiar del resident. No es tracta de que la persona jugui a nines, ni es tracta de propiciar la vivència d’una falsa realitat.

Es tracta de validar el que la persona pensa i sent i proporcionar experiències positives, posant en primer lloc el benefici terapèutic. Una de les premisses principals per a iniciar aquesta teràpia amb una persona és que la nina s’ha de presentar de la manera més neutra possible, de manera que és la persona la que decideix el valor que li dóna. Els professionals simplement l’acompanyen en la seva percepció, posant per davant que li sigui quelcom beneficiós i significatiu. No se la indueix a interpretar que es tracta d’un bebè, però tampoc se la contradiu en la seva percepció.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta