Entrevista a Jordi Mellado Horcas, Comercial de Fustes Closa, segon entrenador de l’Igualada Rigat HC i un apassionat de l’hoquei patins
Soc el Jordi Mellado Horcas, nascut a Igualada, casat i amb dos nens. Treballo com a comercial de l’empresa Fustes Closa. Porto tota la meva vida formant part del món de l’hoquei. És la meva passió.
Què significa per a Jordi Mellado l’hoquei?
L’hoquei és la meva passió i una part important de la meva vida. Hi he estat vinculat des dels 6 anys i, ara tot i no ser la meva feina principal, li dedico moltes hores.
Vas jugar durant tota la teva joventut a l’Igualada Hoquei Club. Quins records tens?
Quan érem petits quasi totes les escoles tenien extraescolars i equips d’hoquei patins. A aquella època, igual que ara, hi havia una gran pedrera i vam sortir un grup de nens que vam viatjar molt. Recordo campionats a La Corunya, conèixer molta gent d’altres equips amb qui encara tinc tracte i ser molt feliç.
També vas formar part de l’HC Piera. Per què aquest canvi?
Sí, quan vaig tornar de la mili, em van trucar i vaig ser-hi tres anys molt bons. Aquells anys vaig aprendre molt amb grans jugadors que tenia el Piera.
Vas jugar amb el CP Tenerife. Com va ser aquella experiència?
Vaig fer bones temporades a Piera i em van trucar per anar de primer porter al Tenerife. Allà vaig tenir la sort de compartir pista amb jugadors com Pedro Gil, Jordi del Amor i com a entrenador a Mario Agüero.
Vas aconseguir la Copa Continental a la temporada 1998-99.
Vaig ser afortunat de formar part de l’equip que va guanyar l’últim títol de l’Igualada. Va ser a Galícia i una eliminatòria molt dura. Recordo que aquell partit va caure de tot a la pista, tenien jugadors com Facundo Salinas que s’encarregaven d’escalfar els partits.
Has estat mai capità del teu equip?
No he sigut capità. A Alcoi el grup em va triar però l’entrenador no veia oportú que el porter fos el capità.
Et vas acomiadar de l’hoquei com a jugador guanyant la Copa del Rei al 2007…
Sí, són els dos títols que tinc i justament la copa del Rei va ser amb el Noia però aquí a Igualada. Va ser una final que va acabar als penals i tot i ser suplent, vaig gaudir-ho molt.
A part de jugador, ara ets entrenador, i has sigut preparador de porters del Barça.
Vaig estar quatre anys a Alcoi d’entrenador de porters i quan vaig tornar a Igualada, en Keko, el secretari tècnic del Barça em va proposar portar els porters de la base. Va ser una gran experiència treballar allà. Comparteixes feina amb grans professionals, però també és cert que al Barça hi ha molta pressió per aconseguir resultats.
Marxes amb la Selecció Espanyola al World Roller Games de Argentina com preparador de porteres. Tot un repte!
La veritat és que em sento molt afortunat. Hi vaig com a entrenador de porteres de la selecció absoluta femenina. Soc conscient que és una responsabilitat molt gran ja que som, juntament amb Argentina, les grans favorites, però estic preparat i motivat per començar a treballar amb l’equip.
Aquesta temporada has format part de la banqueta del primer equip de l’IHC juntament amb Xavi Garcia i Cesc Fernández. Com valores la temporada? I aquesta experiència a nivell personal?
Sempre havia estat darrere del cos tècnic i aquest any he pujat un esglaó. Per a mi ha sigut una responsabilitat compartir amb en Cesc i el Xavi les regnes de l’equip de la meva ciutat i on m’he format. En Cesc és una eminència a Igualada i cada dia vaig aprenent coses noves. Com a valoració, penso que ens ha faltat un punt de maduresa en algun moment, tant a l’equip com al cos tècnic. Hem perdut punts que estic convençut que en un futur no els perdrem.
Què en penses de la marxa de Ton Baliu?
En Ton, igual que et deia del Cesc, són baluards de l’Igualada i amb cor arlequinat. És una llàstima que prengués aquesta decisió, perquè en Ton, quan està físicament i mentalment be, és dels jugadors top de la lliga.
I de la marxa d’Elagi Deitg?
A l’Elagi el patirem els pròxims anys. Tot i que només he estat un any amb ell, sempre l’he considerat dels millors porters de la lliga i amb unes condicions de col·locació i una velocitat de braços increïble.
Per la propera temporada has renovat com a cos tècnic. Quins reptes personals et proposes?
Primer de tot ajudar al Cesc a que totes les coses que vol fer es duguin a terme. Com a prioritat personal, ajudar en Guillem Torrents (el nou porter) a adaptar-se a aquesta categoria com més aviat millor.
Com a entrenador, què aprens dels teus jugadors?
De cada persona s’aprenen coses i a Igualada aquest any he vist i après a treballar per amor als colors. Tots els de la casa senten l’Igualada al cor i això es palpa a l’ambient. Per això animo a tots els aficionats a venir a Les Comes la temporada vinent. No sé com sortiran les coses, però que ho donarem tot, d’això no hi ha dubte.
