L’altre dia en una revista econòmica s’esmentava que l’crowdlending en els últims 3 anys a Espanya havien gestionat 103 MM d’euros i que un 43% s’havia destinat a finançar projectes empresarials (15 MM ANUALS).Les pròpies plataformes de finançament alternativa (crowdlending) són les primeres interessades en l’èxit del finançament, ja que d’una banda no els interessa una alta taxa de morositat ja que llavors perdrien la confiança dels inversors per aquesta font de finançament i, per altra banda, han d’aconseguir que els projectes aprovats siguin gairebé tots finançats per que es transmet una imatge, davant els possibles inversors, de fiabilitat, és a dir, les plataformes només presenten a subhasta projectes empresarials viables.
D’altra banda, un dels principals obstacles en què incorrien aquestes plataformes per
al seu futur creixement era la manca de regulació en matèria de com poder limitar el
risc per a l’inversor al qual se li ofereix una rendibilitat molt alta però que a la vegada
incorre en una sobreexposició al risc al poder perdre els seus diners.
Això es va aconseguir amb La Llei de foment de finançament Empresarial, que estableix que un inversor no acreditat no pot prestar mes de 3000 euros per projecte ni mes de 10.000 euros / any per al conjunt de les plataformes.
Tot això ha fet que actualment ja siguem el cinquè país europeu per volum tot i que encara estiguem lluny, per exemple, del Regne Unit que ha finançat projectes per valor de 4.400, per tant, a aquestes plataformes de finançament tenen al nostre país molt recorregut a la alça.
Per tot l’exposat s’augura un futur prometedor a aquestes plataformes de finançament (crowlending), però tinguem en compte que l’èxit d’aquestes plataformes és degut gràcies al fet que la banca, fins i tot en l’època actual d’excedent de liquiditat, ha restringit el crèdit a molts projectes empresarials. ‘GRÀCIES BANCA’.
Pascual Jiménez, responsable financer
