Cada vegada que un president autonòmic -sigui del PP o del PSOE- critica alguna decisió presa a Catalunya, em pregunto per què dimonis pot molestar a l’Aragó, a Múrcia, a Extremadura o Castella la Manxa… qualsevol decisió catalana que no surt del marc competencial de l’Estatut, ni va més enllà dels límits territorials catalans. I això passa molt sovint, i no únicament, quan hi ha una campanya electoral engegada o una llei en discussió a las Cortes Españolas.
Passa tan sovint que he volgut fer un llistat de les més destacades atzagaiades i em surt una llista tan llarga que es menjaria tot l’espai d’aquesta columna. Inclús si miro de reflectir les més inversemblants, resulta massa llarg. De fet, em faria vergonya reproduir segons quines afirmacions fetes per alguns espècimens que pul·lulen per la política espanyola, tan sovint, cavernària.
Tot el que es digui contra Catalunya, sigui veritat, mentida, mitja veritat o mitja mentida, no solament és celebrat, sinó que es considera veritat. Des que a Catalunya els nens castellanoparlants són obligats a pixar-se a sobre perquè els mestres no els deixen anar al vàter o que els catalans som nazis, fins als comptes falsos en paradisos fiscals. Si és contra els que vivim a Catalunya, tot s’hi val.
Si mireu qui són els més habituals atacants de Catalunya veurem que són els més curtets de la classe, de la classe política espanyola. Com menys propostes polítiques té un líder, més anticatalà es mostra. Quan no tenen ni idea de com millorar la sanitat… es treuen de la màniga la pretesa persecució del castellà a Catalunya.
Si atrapen a algun dels milers de corruptes del PP o del PSOE, de seguida apareixen falses reunions de Puigdemont amb enviats de Putin o qualsevol altra falsa imputació, sense molestar-se ni tan sols a “vestir el ninot” d’una manera més o menys creïble. Tant els fa: del que es tracta és de disfressar la manca de propostes i fer que es parli d’una altra cosa. I així van fent, campanya darrere campanya.
De tant en tant però, la caverna politicomediàtica espanyola treu un altre tema: ETA, malgrat que l’organització armada fa més de deu anys que es va dissoldre. Ho estem veient ara mateix amb les llistes de Bildu.
El PP -i els seus mitjans afins- acusen Pedro Sánchez d’afavorir a Bildu en permetre’ls presentar exetarres a les llistes, oblidant allò que “sin violencia se puede hablar de todo”. La frase més falsa que un polític espanyol hagi pogut pronunciar mai… i mira que n’hi ha per triar i remenar.
PP i PSOE podrien conservar els seus electorats sense ETA i sense Catalunya?. Estic ben segur que no.
Ara bé, si segueixen per la via de distreure al personal amb infàmies i cretinades, portaran a l’Estat espanyol a ser dirigit pels més cretins de la classe… com fins ara, de fet.
