Hem vist que davant d’una denúncia per corrupció, es dona suport a la presumpta corrupta i s’expulsa al denunciant. No és una decisió gratuïta. La corrupta té molta tirada electoral. Com és possible?
Quan ens visita el metge, mira el nostre historial mèdic i sap quines flaqueses físiques tenim. Si són problemes cardíacs, no ens farà fer esforços intensos ni sostinguts. I si som diabètics, ens donarà pautes d’alimentació que ens evitin crisis. En canvi, aquest mateix metge o nosaltres davant les urnes, no tenim inconvenient en votar partits que tenen un historial continuat de corrupteles.
Aquest problema no és pas de Madrid únicament. Tot l’estat està podrit de corrupció. Començant per la monarquia, seguint pels partits majoritaris, les institucions de l’Estat, governs autonòmics, diputacions i ajuntaments, la corrupció institucional i econòmica està molt generalitzada i des de fa molts i molts anys.
Potser la creença majoritària dels ciutadans espanyols -i catalans- és que la corrupció no ens afecta perquè no ens posa la mà a la butxaca. Error. Greu error. És clar que ens posa la mà a la butxaca. A la butxaca, a la salut, a la llibertat, a la decència… la corrupció ho embruta tot. Els països més avançats, on hi ha més desenvolupament, més llibertat i millor salut, són els països on menys corrupció han de suportar. Nova Zelanda i Dinamarca són els dos països amb polítics més honrats.
Geogràficament estem molt lluny de Nova Zelanda, però no tant de Dinamarca que és una monarquia parlamentària… però els seus reis no li deuen la corona a un dictador, ni fan negocis bruts, ni són comissionistes, la seva vida privada té un punt d’exemplaritat i donen estabilitat institucional al seu país. Per resumir, fan el contrari dels Borbó i costen a les arques daneses una mil·lèsima part del que ens costen a vostè i a mi.
I no parlo dels costos reflectits als Presupuestos Generales del Estado, no. Parlo dels intangibles que aporta la monarquia espanyola. Quan és el mateix Cap de l’Estat qui se salta la llei cobrant comissions i intervé en política, fent un discurs un 3 d’Octubre, en contra d’una part dels ciutadans de Catalunya, està donant ales als jutges per retorçar la llei i empresonar dirigents polítics “desafectos”.
La immunitat vitalícia del monarca espanyol dona ales a tot l’Estat a desviar parts dels pressupostos que administren. Em pregunto: si a l’hora de votar penséssim les llistes d’espera, els preus de la llum, les matrícules de l’escola, els abusos de les grans companyies o l’eliminació de serveis bàsics, potser votaríem diferent i, per fi, deixaríem de pagar els capricis a la classe política més corrupta i mentidera d’Europa.
