Entrevista a Montserrat Roca Tort, Directora de Càritas Igualada
He estat professora de Secundària tota la meva vida laboral i sempre he estat vinculada a moviments d’Acció Catòlica, d’església de base. A l’arribar la jubilació vaig presentar-me com a voluntària a Càritas i ara aviat farà cinc anys que en vaig assumir la responsabilitat de la direcció. La setmana passada vam inaugurar la nova botiga de roba Moda Re-.
Divendres es va estrenar a Igualada una nova botiga de roba “Moda Re-”. Què hi podem trobar?
En aquesta botiga hi trobarem roba d’home, de dona i d’infant així com roba de la llar. Aquesta roba és roba reciclada, és la roba que la gent porta a Càritas, que passa per un procés de triatge i aquella que està en bones condicions, és la que trobem a la botiga. Cal pensar que de tota la roba que es porta a Càritas, per a la botiga se n’aprofita un 10-15%, que és la que està millor. També hi trobarem roba nova -que són restes d’estoc de botigues o de fàbriques-, bosses de mà, sabates i complements. Les sabates que estan a la venda són totes noves. I tot a un preu assequible. A més a més hi ha una renovació constant i continuada de tots els productes que trobem a la botiga.
Com sorgeix la idea des de Càritas, d’apostar per aquest tipus de botiga solidària?
Càritas Igualada ja fa temps que teníem la botiga “De mà en mà”, però aquest projecte de “Moda Re-” sorgeix de Càritas Confederal, que engloba totes les Càritas de l’Estat espanyol, perquè es constata que la recollida de la roba usada tindrà un canvi molt gran doncs passarà a ser un residu més (igual que el plàstic, el vidre…). Europa demana que l’any 2025 s’ha de recollir un 25% de la roba que es ven a les botiges i s’ha de reciclar. Per tant veiem que hi ha un canvi profund que, de fet, ja es comença a entreveure amb la implantació de molts contenidors de recollida de roba usada a les ciutats. Com que des de Càritas ja ho havíem fet sempre, es va apostar per aprofitar aquesta oportunitat, ampliar els nostres serveis i adequar-los al moment. Moda Re- el que fa és dissenyar les botigues i fer la proposta, com la de la botiga d’Igualada.
Com es gestiona la botiga, les persones que hi treballen són voluntaris?
Les persones que treballen a la botiga ja no són voluntaris, com abans, sinó que se’ls fa un contracte laboral. Són persones que vénen d’un programa de reinserció laboral, persones amb problemes per accedir a un lloc de treball i el fet de començar a treballar a la botiga els pot permetre, al cap d’un temps, fer el salt a altres llocs de treball.
Quin és el procés que segueix la roba que la gent porta a Càritas des que es deixa als contenidors fins que arriba a les botigues?
Un canvi que hi ha actualment, és que el triatge que fins ara es feia a les parròquies, on cada parròquia tenia el seu grup de voluntaris, i que a Igualada ja ho feia un grup de persones que estaven contractades, ara es fa en unes naus industrials ubicades a Sant Esteve Sesrovires on s’intenta aprofitar al màxim tota roba. A part del 10-15% que va a les botigues, de la resta una part va a països de Centre-Amèrica i Àfrica, una altra va a producció de materials de construcció com aïllants i una altra va a la producció de nous teixits, intentant aprofitar al màxim per tal d’arribar al residu zero. Les persones que treballen a la planta de triatge també són provinents de programes de reinserció laboral.
M’explicaves que aquest és un projecte global, no només a nivell de Càritas Igualada.
Sí. A la diòcesi de Vic l’any passat es va inaugurar la botiga a Manresa, aquest any la d’Igualada i properament se n’obrirà una a Ripoll i possiblement a Vic. A Barcelona ja n’hi ha moltes. Aquí hi entren dues empreses importants: Formació i Treball, que és una empresa de formació de Càritas Barcelona, una empresa molt potent que és la que gestiona tot el procés de creació de la planta de Sant Esteve i les botigues de Barcelona; i nosaltres tant en la recollida de roba com en l’organització de la botiga, tenim el suport de Formació i Treball i Càritas Diocesana de Vic ha constituït una empresa de formació que es diu Treball Digne que és on estan contractades les persones que treballen a la botiga. La intenció és que aquesta empresa, més endavant, pugui fer altres projectes de reinserció laboral en altres espais.
Quins canvi trobaran els clients respecte l’antiga botiga De mà en mà?
Estèticament la botiga ha canviat, s’ha cuidat molt la imatge procurant que expliqui molt el sentit de la botiga, hi ha uns murals que fan referència a la importància del reciclatge, del treball digne, del respecte ètic. La botiga és molt lluminosa i el producte exposat n’és el màxim protagonista. En l’antiga botiga posàvem a la venda tot el que ens portava la gent i ara és exclusivament una botiga de roba. Potser les persones que venien habitualment a comprar trobaran que els preus són una mica més alts però el servei que feia la botiga de lliurament social, continuarà fent-ho i les persones que no poden adquirir la roba perquè no tenen recursos, a través dels Serveis Socials o a través de Càritas tindran els seus vals o targetes moneder per venir a la botiga. El gran repte que tenim a la botiga d’Igualada és aconseguir que sigui una botiga per a tothom i que la gent no tingui impediments per venir a comprar, les persones hem d’aconseguir arribar a assumir el concepte de “compra justa”.
