Catalunya ahir i avui (I)
C

11 de desembre de 2020

Nota: No en va es diu que la Història és el coneixement del passat per aplicar-lo al present i preparar el futur. Per això, crec que seria bo llegir aquesta mirada al passat amb criteris actuals.

1. Catalunya ahir
El Reino de España ha estat des de la seva creació un territori singular, per dir-ho d’alguna manera. La famosa unió matrimonial dels anomenats “Reis Catòlics” no va suposar la creació d’un estat en el sentit modern de la paraula. Cada territori mantenia la seva forma de govern. Ferran no era rei de Castella ni Isabel reina d’Aragó. És va fer evident amb el descobriment i conquesta d’Amèrica. Catalunya no va poder comerciar-hi directament fins a finals del segle XVIII. Això va permetre als súbdits de Castella expoliar els territoris del Nou Món com un monopoli, sense competència. Els “conquistadores” es dedicaren a explotar sense escrúpols els seus recursos i esclavitzant els habitants. Quan finalment l’elevadissima mortalitat va fer escassejar la mà d’obra local, s’inicià el comerç d’esclaus negres africans. Les enriquides classes dirigents de Castella es dedicaren a malbaratar una fabulosa riquesa que els arribava amb constància i quasi sense esforç. Les despeses sumptuàries dels privilegiats no varen millorar les condicions de vida de les classes populars castellanes però enriquiren Europa. Els comerciants alemanys, holandesos i genovesos que n’eren proveïdors es varen convertir en banquers que finançaren les guerres d’Europa. L’emperador Carles va declarar-se nou vegades en fallida econòmica a causa dels enormes deutes que tenia amb ells.

Quan a mitjan segle XVII s’exhauriren les mines de plata, la noblesa castellana s’empobrí, però mai ho va reconèixer. Ja Quevedo es burlava dels nobles que no tenien per menjar però escampaven unes quantes molles de pa per la barba i sortien a passejar com si vinguessin d’un gran banquet. Exhaurits els recursos americans, la monarquia va posar els ulls en la Corona d’Aragó, i especialment en Catalunya, que tot i no haver participat en el negoci americà, havia mantingut una economia sanejada amb el comerç mediterrani i europeu. La Guerra dels Segadors té el seu origen en la pretensió del rei Felip IV i el duc d’Olivares de ficar mà a la hisenda catalana.

Després de la Guerra de Successió el tarannà absolutista de Felip V va imperar tot al llarg del segle XVIII. Amb la rendició de Barcelona l’11 de setembre de 1714 es varen abolir les institucions de govern catalanes. El Decret de Nova Planta sotmetia tots els territoris a un règim de caire militar.

El segle XIX se significà per llargs períodes de govern absolutista amb breus parèntesis de règims liberals. La voluntat popular era emmudida pels famosos “pronunciamientos” militars. És molt significatiu que la primera república acabés amb el general Pavía entrant al Parlament de Madrid muntat en el seu cavall. Va declarar extingida la república i reinstaurada la monarquia borbònica.

Tampoc el segle XX va tenir gaire sort en l’exercici de les llibertats. El primer quart va ser un període de caciquisme al qual s’oposaren els moviments obrers de caire revolucionari. Aquest factor va determinar la implantació de la dictadura de Primo de Rivera amb el beneplàcit del rei Alfons XIII. Però en les votacions municipals de 1931 guanyaren els partits republicans i el rei es va exiliar. Els avenços socials de la república es varen veure sempre amenaçats per la remor de sabres que desembocà en la sublevació del general Franco. Va ser l’origen d’un dels períodes més tràgics de nostra història: tres anys de guerra civil, mig milió de morts i uns 400.000 exiliats. Després vindrien 40 anys de dictadura. Catalunya hagué de refugiar-se a les catacumbes de la clandestinitat. Després de la mort del dictador, s’implantà una democràcia formal, però sense depuració de responsabilitats. Els centres de decisió varen seguir en mans dels mateixos personatges. Per això ara som on som però d’això en parlarem més endavant.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta