Aquesta setmana, i de manera excepcional, la pàgina puntual dedicada a la cultura i les seves manifestacions, ideada i signada per la nostra col·laboradora Carmel·la Planell i Lluís, estarà dedicada a l’obra IGUALADA, TEVA, MEVA I NOSTRA”. L’epidermis de la ciutat. 22 anys del segle XXI, que aquesta periodista, historiadora i fotògrafa va presentar, aquest dimecres dia 22, al Saló de Plens de l’Ajuntament de la nostra ciutat, en un acte oficial presidit pel senyor Alcalde, Marc Castells i Berzosa, el regidor de Promoció Cultural, Pere Camps i Oviedo, el regidor de Dinamització Econòmica i Turisme, Jordi Marcè i Termes, i la senyora, Jordina Sales i Carbonell, Dra. en Història i Arqueologia, en qualitat de ponent i redactora del pròleg; i que va comptar a més amb la presència de diferents representants del govern municipal, així com d’alguns regidors de l’oposició.
Una important afluència de públic va atendre, de primer, la presentació de l’obra per part del senyor Alcalde, qui va reconèixer la talla personal com a dona de Carmel·la Planell i Lluís, alhora que el seu abast professional, no sense celebrar la publicació d’aquest llibre; després, vindrien les posteriors intervencions i parlaments duts a terme per Jordina Sales i Carbonell i la pròpia autora Carmel·la Planell i Lluís.
Al seu parlament i com a introductori de l’obra, Jordina Sales va posar l’accent al fet personal de passejar per Igualada sense marcar-se cap destinació en concret però sí abocada a una necessitat inevitable de badar, de parar l’atenció davant d’alguns edificis i descobrir-ne diverses percepcions i noves perspectives, i fins i tot centrar-se en alguns detalls. Tot això, en conèixer Carmel·la Planell, i saber-ne la seva passió per les arquitectures, va contribuir a què Sales ja no se sentís una “rara avis” i entengués el total entreteniment de Planell en la contemplació d’un edifici rere un altre, el que ella anomena “l’epidermis de la ciutat”. Perquè, Sales apunta: “Ella també aguaita sovint la ciutat i va descobrint tota mena de perfils d’Igualada; però és que, a més, els fotografia”. I, per tant, aquesta passió per la fotografia i aquesta gran atracció per les arquitectures d’Igualada -que li ve de lluny- es presenten ara de forma oficial i solemne a través d’una obra que posa en evidència fins a quin punt poden atraure o bé commoure a una ciutadana les arquitectures, tan nodrides d’història, que l’acompanyen en el seu transitar quotidià.
Un llibre per mirar i admirar la ciutat
Seguidament, al seu torn, la introducció a l’obra de mans de l’autora, a més d’agrair la presència de tots els assistents, així com la bona acollida d’aquesta Alcaldia envers un treball fotogràfic impulsat -de fa anys- per l’anterior regidor de Cultura, Josep Miserachs i Nadal, va abastar una condensada revisió històrica de l’evolució demogràfica i urbana d’Igualada que eren els pilars per poder entendre el concepte “ciutat” i deixar-se seduir assossegadament i de forma contemplativa per les seves arquitectures, precisament per la seva pell, “l’epidermis de la ciutat”.
La introducció a l’obra va apuntar, d’una banda, a la voluntat de Carmel·la Planell de perseguir unes fotografies ben fetes, des d’una correcta composició, una linealitat de figures i formes i un correcte equilibri de perspectives, més enllà de les eines metodològiques que obliguen a cercar els més òptims moments fotogràfics del dia o la nit. Tot per a apropiar-se, des de la fotografia realista, de qualsevol instantània del paisatge urbà que pugui ser susceptible d’esdevenir una veritable font de documentació d’un determinat context històric.
Lluny de ser un catàleg o inventari d’arquitectures, i entenent la fotografia com a eina expressiva, les fotografies aplegades en aquesta obra mostren una realitat lligada a un context determinat, i defugen qualsevol aparença superficial, volent convidar a identificar tot un compendi de formes d’ús i de pertinença a la ciutat per part dels ciutadans que l’habiten. En aquest sentit, aquestes instantànies que retraten la veracitat d’un borrall de què ha estat i de què és la Igualada d’aquests 22 anys del segle XXI, fixen la vista a un considerable nombre d’arquitectures i estètiques (passant per les més clàssiques i aquelles que defineixen un estil artístic fins a les de construcció recent), així com de qualsevol element del parament exterior de les façanes (finestres, balcons, tribunes, cornises, portes, etc.), i també les metamorfosis que han anat conformant seqüencials fesomies urbanes, sense cap preferència per la titularitat dels edificis.
Carrers, places, passeigs, travessies, etc., i per als casos d’una certa unicitat residencial i/o de veïnatge, compilades en barris; quasi un miler de fotografies de la pell dels edificis conformen un prolífic testimoniatge d’una Igualada que habitualment veiem però no mirem, no hi fixem l’ull, no hi parem atenció… Per tant, amb aquest llibre l’autora ens convida a mirar-la i tal vegada admirar-la.
