En el marc dels dies de la Festa Major d’Igualada, la Biblioteca Central, des de la perspectiva d’exhibir públicament aquella extensa font de documentació de la col·lecció local (Biblioteca Central d’Igualada i de l’Arxiu Històric Comarcal de l’Anoia), que abasta una progressió de les portades dels programes de la Festa Major d’Igualada, des d’un primerenc segle passat fins a arribar a un preliminar període democràtic; amb el reclam “Els artistes de la Festa Major: 1907-1979”, ens proposa una exposició, conduïda per Pau Llacuna i Ortínez, que conté l’obra de trenta-quatre autors de reconegudes identitats de les arts plàstiques, del disseny gràfic i també de la fotografia, com entre d’altres, els germans Joaquim i Dionís Renart i Garcia, Ramon Costa i Puiggros, Gaspar Camps i Junyent, Antoni Ollé i Pinell, Miquel Llacuna i Alemany, Ignasi Castelltort i Miralda, Amadeu Caballé i Solé, Amadeu Freixas i Vivó, Dolors Anglada i Sarriera, etc.
Al cap i a la fi, una mostra, un llegat d’excepció que ens posiciona davant un recorregut cronològic que emmarca el període comprès entre el 1907 i l’any 1979: amb uns primers programes de tècniques tipogràfiques particularment vistoses i de signe academicista, passant per les portades d’autor il·lustrades segons els supòsits rupturistes de l’estètica modernista, fins a aquells programes editats, després de la Guerra Civil, durant els llargs anys de la Dictadura.
Uns i altres, sempre des de l’explícit propòsit artístic i informatiu de convidar la ciutadania a gaudir dels diferents actes de la Festa Major. 48 programes i 34 autors constitueixen aquesta completa documentació impresa que pren, com a punt de partida l’any 1907, amb una primera portada signada expressament per un autor, Dionís Renart -en aquell moment encara no editada per l’Ajuntament sinó per la Impremta Poncell- que incorpora una nova modalitat de programa festiu allunyant-se de l’habitual fulletó, tríptic o referències a la premsa local, d’anys anteriors, deixant-se influenciar, de primer, pel moviment de moda: el Modernisme, bo i integrant alhora anuncis publicitaris de distints establiments igualadins al seu interior.
Tot plegat, una oportuna presentació d’una successió de portades emmarcades i acompanyades d’una breu al·lusió professional de l’autor, que acaben a l’any 1979; majoritàriament obra d’artistes locals formats en les diferents competències del dibuix i de la pintura, amb la inclusió del primer programa corresponent al recent inaugurat període democràtic, moment en què, precisament, ja el de l’any 1975, apareix escrit en català.
Quant al contingut, d’una mirada a tots els programes se n’obté que la majoria fan referència a determinats aspectes de les tradicions pròpies de la ciutat amb l’especial protagonisme dels actes de Festa Major, des de la imatgeria religiosa, fins a la figuració dels gegants de la ciutat endemés de determinades seqüències del tipisme folklòric i de celebracions festives (oficis religiosos, castellers, etc.); participant de tots ells, i de manera quasi omnipresent, l’escut de la ciutat d’Igualada amb diferents aparences estètiques.
Això no obstant, gairebé anticipant-se a les noves tendències de les arts gràfiques, alguns dels programes de finals de la dècada dels 50’ fan gala d’una altívola modernitat tant pel que fa al·lusió a l’estil artístic com al propi contingut temàtic.
Al capdavall, una exposició que és una magnífica col·lecció d’obres d’art; àdhuc un memorable retrat il·lustratiu de cada episodi històric i festiu; és a dir, de la manera de viure i divertir-se de la ciutat, fins i tot en períodes tan dispars i convulsos com els de la Postguerra.
