Elisabet Seuba
Directora de l’acadèmia d’anglès New York Institute
És una gran satisfacció poder arribar a comunicar-se bé en una llengua que no és la nostra després de dedicació, esforç i molt de temps invertit. Alhora també és molt positiu poder tenir un títol oficial que demostri el nivell al qual anem anat arribant a mida que anem anat aprenent i millorant el nostre coneixement de l’idioma; A vegades no n’hi ha prou en poder dir que saps parlar bé l’anglès; ajuda molt i obre portes poder tenir un títol que demostri el nivell al qual hem arribat.
Dins del Common European Framework of Reference (CEFR) es pot posar una “etiqueta” al nivell que té cadascú d’anglès, és una bona referència en general per avaluar fins a on ha arribat la persona amb els seus coneixements i ajuda a les per les empreses a escollir als millors candidats. Tenir un títol oficial sempre és bo i obre portes, tant per poder trobar feina com per moure’s pel món. Els títols més coneguts són els Exàmens oficials de Cambridge. També n’ha ha d’altres, com els de Trinity College o el TOEFL, (aquest últim es demana si la persona va a estudiar als Estats Units).
Tot examen, sigui quin sigui, és sempre una bona motivació, un repte, una fita. És com un esportista que competeix; la competició el motiva a entrenar de forma constant, és una “deadline”, una bona fita a aconseguir. Els exàmens són un bon objectiu, i tenir fites sempre dóna sentit a les coses, hi aporta un valor i una raó de ser.
Certament no tothom vol un títol ni el necessita, hi ha qui només vol estudiar anglès perquè és conscient de la importància que té en general, i alhora sempre és bo tenir un objectiu i poder plasmar i demostrar allò que has après obtenint un certificat amb un bon resultat final, és un valor afegit que també ajuda a mantenir la constància i la motivació. A quasi tots els estudis actuals es demana tenir almenys un B2/First Certificate (nivell upper.intermediate) per poder-los acabar. El B2 és un nivell amb el qual ja es pot tenir una conversa fluïda en anglès, aquest; un B2 és el nivell que cal per acabar la universitat. Un C1 que és un “Advanced” o un C2 que és un “Proficiency” són títols amb molt valor que obren portes al futur professional. Val doncs molt la pena plantejar-se estudiar anglès amb un bon objectiu final a aconseguir. Per tenir una idea de quins són els títols de cada nivell d’anglès aquí podeu veure unes taules on ho explico (segons la CEFR):
