32.1 C
Igualada
Divendres, juliol 23, 2021

2princesesbarbudes: música pop amb un toc d’humor, tocada amb instruments petits

Avui parlem amb en Marc Marcé, un dels components de 2princesesbarbudes, grup de música familiar que diumenge al Teatre Municipal l’Ateneu, presenten el seu darrer treball, La bona vida, en el marc d’una gira que els està portant per diversos municipis catalans.
La bona vida és un llibre-disc compost per deu cançons lligades per un tema comú, el Paleolític.

Qui són 2princesesbarbudes?
Som un grup de música que ens agrada fer cançons pròpies de música pop i rock i interpretades amb instruments petits i de joguina. Ens trobem dins el sector de la música familiar encara que nosaltres fem un repertori que no està gens estereotipat. Fem un tipus de música que és per a tots els públics.

Aquest és el vostre tercer disc. Per què vàreu optar per fer un treball entorn de la vida al Paleolític?
Bé, sí que és el nostre tercer disc de temes propis, encara que en tenim un quart, que és el primer disc, que va ser com un recull de cançons tradicionals que vam adaptar. Tenim dos discs de cançons pròpies, un dedicat a la nit, Petita enciclopèdia de nit” i un altre a les orenetes, que es diu Sempre de vacances. I ara aquest que tracta del Paleolític i que es diu La bona vida.
A nosaltres ens agrada molt fer discos temàtics, centrar-nos en un tema i treure-li suc i a l’hora de crear el disc teníem diversos temes entre els quals aquest del Paleolític i com que ens donava molt de joc ens vam decidir per aquest. Als nostres treballs sempre hi donem un toc d’humor i en aquest disc parlem de la bona vida que tenien els humans en el Paleolític, en comparació amb el Neolític que és quan van començar a treballar, a fer-se habitatges, va començar la jerarquització de la societat, es va plantar la llavor de capitalisme; en canvi, el Paleolític era una societat cooperativa. I és en aquesta ambientació que situem la nostra tribu, que no vol passar al Neolític i perdre “la bona vida” que tenen.

Les lletres, la música, les il·lustracions del llibre, són totes vostres?
Sí. A veure, el nom del grup és 2princesesbarbudes i som dues persones, l’Helena Casas i el Marc Marcé, que creem els continguts. Nosaltres fem les lletres, fem la música, les cançons, portem la producció dels nostres concerts. L’Helena és qui dibuixa, ens encarreguem de produir els llibres… vaja, ho fem tot. I quan pugem dalt l’escenari ens acompanyem d’altres músics i en aquest cas ho fem amb en Marc Poch, que és de la Llacuna i en Toni Vilaprinyó, que és igualadí.

Quin tipus de concert es trobarà el públic que vingui diumenge a l’Ateneu? A qui va dirigit?
És un concert familiar, que pot agradar tant a grans com a petits. Nosaltres el teatralitzem una miqueta perquè ens agrada donar-li contingut i ho situem com si fos un congrés de Paleontologia on una persona fa una xerrada, va explicant els temes més importants i nosaltres hi anem intercalant les cançons. Dalt l’escenari hi serem els quatre músics i una veu en off que és qui fa les explicacions.

La bona vida és un llibre-disc. És el primer que feu en aquest format? Per què hi vàreu optar?
No, els tres discos que tenim són en aquest format. Ens agrada fer-ho així, a l’Helena li agrada molt dibuixar i en aquest món que tot és molt digital, que la música quasi no val un duro perquè l’escoltem a l’Spotify o al Youtube, és una manera de fer un producte més ben acabat i per poder-lo tenir a casa. Escoltar el disc i gaudir de les lletres de les cançons i els dibuixos que les acompanyen, és un valor afegit. També en tots els llibres intentem posar-hi quatre pinzellades històriques sobre el tema, perquè les lletres són molt humorístiques i d’aquesta manera facilitem poder respondre les preguntes que fan els petits als grans sobre el tema.

Una de les característiques de 2princesesbarbudes és que feu servir instruments senzills i de joguina. Per què?
Els quatre músics que toquem tots hem tingut altres projectes musicals on tocàvem instruments convencionals, molts de nosaltres hem sortit del conservatori. Però, l’Helena i jo som parella i quan va néixer el nostre primer fill ens van regalar uns instruments de joguina i just allà ens van encarregar unes cançons. Se’ns va acudir utilitzar aquells instruments. El resultat ens va agradar molt i també va agradar al públic i aquí va començar aquest projecte musical amb aquest tipus d’instruments. També val la pena dir que a mida que hem anat avançant en el projecte -ja fa gairebé 9 anys- ens hem anat quedant amb els instruments que ens agraden més. Ara toquem amb una bateria de joguina, l’Helena toca l’acordió petit i un piano, jo toco unes guitarres de joguina i un ukulele de joguina i el Toni toca el baix. Ens hem quedat com un grup de rock però amb instruments de joguina. Ens agrada molt fer música rock i música pop, per tant havíem de triar els que millor ens anaven.
Tocar música amb aquests instruments és complicat: són més petits, costa que hi càpiguen els dits, alguns no estan afinats del tot… per tant hi ha molta feina d’estudiar-los per treure’ls un bon so. Però la música que donen té un timbre característic que s’ha convertit en el nostre segell com a grup i a més, a l’hora de posar-ho en escena, hi ha molts nens que diuen “mira, això ho tinc jo a casa…!”

Aquest treball, La bona vida, es troba de gira i ja ha passat per diverses poblacions catalanes. Com està anant?
Molt bé. Vam estrenar al Mercat de Música Viva de Vic i hem fet quatre o cinc concerts. Diumenge toquem a l’Ateneu d’Igualada i en tenim moltes ganes pels lligams que ens uneixen amb aquesta ciutat. Ens fa molta il·lusió ser-hi de la mà de Xarxa perquè coneixem molta gent que vindrà. Esperem que tothom qui vingui s’ho passi molt bé i gaudeixi de la nostra música.

Algunes de les lletres com Tot és fresc, Estil de vida o La roba, fan esment a un sistema de vida més senzill. Potser valdria la pena pensar-hi en una societat cada vegada més complexa?
Sí, de fer és una de les fites del disc, fer aquesta reflexió sobre l’evolució humana. A veure, ara potser estem millor: no passem fred a la nit, ho tenim tot a l’abast, tenim diners per comprar coses, però quin preu estem pagant per tot això? Pensem que les famílies del Paleolític potser vivien menys anys però vivien més felices, tenien menys coses però potser també tenien menys maldecaps. La vida era més senzilla: anar al bosc a buscar el que donés, caçar algun animal per menjar i per abrigar-se, comptar amb l’ajuda de tots… es pot fer una reflexió de veure cap on estem anant, cada vegada en un món més digital, amb molta pressa.

Per fer el llibre-disc -molt bonic per cert- heu comptat amb l’assessorament d’experts en el tema de la prehistòria?
A nosaltres ens agrada, quan triem un tema, estudiar-lo molt. Hem llegit molts llibres, articles, revistes, hem fet una visita a unes coves prehistòriques del sud de França, hem fet una immersió total en el tema per tal que tot el que surti sigui cert. I un cop vam fer les lletres sí que vam comptar amb una amiga nostra, la Maria Cacheda, que és arqueòloga i historiadora i que a més a més fa paleontologia en perspectiva de gènere, i ella ens ha assessorat i ajudat, fent-nos una correcció paleontològica i arqueològica de les lletres per tal que la informació que hi ha sigui bona.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Les millores al Rovy és la proposta més votada en el Procés Participatiu

El 12 de juliol es va tancar el Procés Participatiu 2021 de Vilanova del Camí que ha impulsat la regidoria de Cultura i Participació...

Festivals

La procedència d’un dels mots protagonistes de l’estiu, per la polèmica amb l’augment d’encomanats, és tan transparent que no en dubtaria ningú: festival és...

El Museu de la Pell acull una exposició sobre els espais recuperats del Barri del Rec

El Museu de la Pell acollirà fins al 26 de setembre l’exposició “Rec Districte Cultural. Un barri en transformació”. Es tracta d’una producció pròpia...

Primer concert del Festival Maig amb els igualadins Marialluïsa

Aquest proper diumenge, 25 de juliol, el Festival Maig havia de fer el concert innagural de la seva vuitena edició. Les noves restriccions decretades...

La Pobla i Igualada, amb la mitjana més alta de quota de l’IBI

La Pobla de Claramunt, amb 628€, i Igualada, amb 620€, lideren el rànquing de la mitjana de rebuts més cars de l’IBI a l’Anoia....
Compartir