12.2 C
Igualada
Dissabte, octubre 24, 2020

1940 – Comença la repressió i la imposició franquista

Acabada la Guerra Civil, Igualada i comarca, com tots els territoris que havien estat fidels a la República legítima, van començar a viure anys de repressió i de penúria. Hi ha poques dades i referents per donar detalls de què va succeir a la comarca en aquells primers anys, especialment entre 1940 i 1950.

Missa des del balcó de l’Ajuntament en el primer aniversari del final de la Guerra Civil (AFMI631, Procopi Llucià).

Hi ha un interessant article d’Antoni Dalmau i Ribalta a la Revista d’Igualada de setembre de 2016, anomenat Ser comissari de policia a la Igualada de 1940. Un testimoniatge històric, en el qual es poden llegir alguns detalls de l’any al qual dediquem aquesta setmana.
Valgui l’inici per a començar a entendre moltes coses:
“Igualada, octubre de 1940. Fa un any i mig llarg que s’ha acabat la guerra. La ciutat, governada per una Comissió Gestora Municipal presidida per Josep M. Lladó i Bausili, es recupera molt lentament i l’ambient que s’hi respira combina la profunda grisor i el silenci de la vida quotidiana amb l’exaltació de la simbologia feixista i els actes continus d’enaltiment del règim i d’homenatge al centenar d’igualadins assassinats a la rereguarda i als nou «caídos por Dios y por España».
Per la seva banda, dues-centes famílies ploren en silenci els seus morts en el front del bàndol republicà i uns quants centenars d’igualadins purguen llargues condemnes de presó o es troben a l’exili”.
Aquell any un policia desconegut, Ángel Candial Prieto, és nomenat Inspector Jefe de Vigilancia de la comissaria de la Jefatura Superior de Policia d’Igualada. Dalmau diu que “el nou comissari crida l’atenció pels seus mètodes i el seu comportament arbitraris, de tal manera que es fa antipàtic, no sols a molts ciutadans, sinó fins i tot als dirigents i a les autoritats del nou règim. Poc després és redactada una denúncia amb l’objecte d’aconseguir-ne el trasllat fora d’Igualada (…) El document al·ludit de la denúncia és una bona fotografia de la vida quotidiana de la ciutat en un moment tan crític de la seva història i, d’altra banda, posa de manifest la mar de fons que sovint existia entre els jerarques del règim, sota una aparença monolítica”.

Podeu llegir l’article, molt interessant, en aquest enllaç

Horaris del bus interurbà des d’Igualada (1940)

Cartell dels actes del primer aniversari de la “Liberación” d’Igualada, i carta ordenant a l’alcalde que posi en castellà els rètols de la ciutat.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Veïns de Calaf reclamen una solució al tema de l’aigua, ja

Els veïns de Calaf comencen a estar ja cansats dels problemes endèmics amb l’aigua del municipi, que cada vegada són més recurrents i demanen...

L’Associació Polígon dels Plans torna a la Unió de Polígons de Catalunya

L’Associació Polígons dels Plans ha tornat a formar part de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), entitat vinculada a la Cambra de...

La UEA prepara per dimecres el IV Fòrum Empresarial de l’Anoia

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) reprèn el proper dimecres dia 28 d’octubre, la celebració del IV Fòrum Empresarial de l’Anoia, que havia quedat...

Una sessió particular

Intensa, caòtica i productiva, serien tres adjectius per qualificar la sessió deliberativa sobre els Espais Oberts que va organitzar el Departament de Territori el...

S’ajorna l’estrena europea de l’Igualada Rigat

El Comité Europeu d’hoquei sobre patins ha decidit l’ajornament de dotze partits de les competicions continentals previstos per al pròxim novembre 7, “atenent la situació...
Compartir