El 1977, el mercat municipal de la Masuca esdevenia una realitat. Es feia així un pas endavant en trobar un lloc addient, modern i definitiu per al mercat de la ciutat. Igualada comptava amb mercat des de 1293, moment en el qual el rei Jaume II va atorgar a la vila d’Igualada el privilegi de poder celebrar un mercat tots els dimecres, la qual cosa va afavorir l’expansió de la pròpia vila.
El Mercat cobert situat a la plaça de l’Ajuntament, era conegut amb el nom popular de “la Pajarera”, Pajarera Mercat va ser inaugurat l’any 1905 per tal de centralitzar els productes càrnics que sortien de l’Escorxador. Projectat per Pau Salvat i Gili Moncunill, tenia una forma octogonal i seguia l’estètica modernista de l’època.
El 1962, es va enderrocar “la Pajarera”, de la que n’hem parlat en més d’una ocasió en aquest espai, recol·locant el mercat de les carns al carrer de Santa Maria número 10, a Cal Ratés, on també hi havia les peixateries. Malgrat tot, el mercat es va continuar celebrant també a la plaça tots els dimecres i dissabtes fins l’any 1973. El Mercat cobert de la Masuca va entrar en funcionament el dia 22 de març de l’any 1975, tot i que no es va inaugurar oficialment fins el 2 d’abril de 1977.
L’edifici del Mercat Municipal disposa d’un espai de 10.876 metres quadrats distribuïts en quatre plantes. A la planta baixa hi ha les parades de venda, tan exteriors com interiors, mentre que a les superiors hi ha dues places d’aparcament. La resta d’espai comprèn les cambres frigorífiques, els serveis, el moll de càrrega i descàrrega i els magatzems. A més, cada dimecres i dissabte se celebra el mercat ambulant a la plaça de la Masuca.
D’ençà de la seva inauguració s’han anat fent millores en les instal·lacions. Les reformes més destacades es van dur a terme l’any 2003 amb l’objectiu de potenciar-ne l’atractiu, amb l’execució del projecte de millora de l’accessibilitat i d’arranjament de la façana, les millores de la il·luminació i l’establiment d’un sistema de climatització. Ara hi ha previst un ambiciós pla per a renovar el mercat en la seva totalitat.
Diada de 1977
L’Onze de Setembre de 1977 va ser una data històrica per a Catalunya. El dia abans, Igualada com molts municipis catalans, va acollir una concentració per a commemorar la Diada, que també va ser l’escenari de les reivindicacions polítiques que bullien en plena Transició.
En un article d’Anna Suárez al desaparegut Diari d’Igualada, se’ns explica que el millor testimoni d’aquests fets es pot trobar al Diari d’Igualada del 14 de setembre de 1977. A més d’una crònica titulada “Esclat de Catalanitat” signada per A. Olivé i Tomàs, hi podem trobar dos articles d’opinió que reflecteixen l’efecte i les opinions que va desencadenar la concentració.
Segons destaca el Diari d’Igualada, aquell dia a més de senyeres i crits de “Volem l’Estatut!”, a la plaça també es van poder veure pancartes al·lusives a l’Onze de Setembre, una pancarta d’uns andalusos que felicitava Catalunya en aquesta diada, una fotografia de Lluís Companys, una bandera republicana, i una d’Euskadi.
Fèlix Tarrida, presentador de l’acte parlamentari, va dirigir al públic unes paraules d’agraïment per haver correspost a la crida de l’Assemblea Democràtica d’Igualada. El doctor Joan Castells va parlar de l’entorn històric de l’Onze de Setembre. Segons recorda el Diari d’Igualada “va dir referint-se a la victòria de Felip V que ‘una victòria no és una raó, una victòria és un fet que pot ser anul·lat en els seus efectes per una altra victòria’. I creiem que es referia a la victòria que els ciutadans de Catalunya aconseguirem si lluitem i assolim l’Estatut”.
Josep Maria Dàvila va tractar a fons els punts reivindicatius de l’Assemblea Democràtica de Catalunya, “parlà extensament de la història i l’evolució de l’Autonomia, tractà de les llibertats encara no assolides, es referí a l’amnistia i acabà dient: “Volem un estatut d’autonomia que respecti el dret a l’autodeterminació, que permeti una confederació lliure amb la resta de pobles hispànics”. Va tancar l’acte Antoni Dalmau, que va fer una anàlisi de la Catalunya actual i la projecció futura de l’Estatut. “No tenim encara reconeguts els nostres drets, la nostra llengua es veu encara arraconada a un grau de pura tolerància (…) resten encara fermes moltes estructures i institucions de la dictadura: encara avui aquesta plaça és la Plaza del Generalísimo…”
Els parlaments es van concloure amb el cant “popular i massiu” de Els Segadors. Seguidament, una marxa va recórrer els carrer del centre de la ciutat.
