32.1 C
Igualada
Divendres, juliol 23, 2021

Josep Manuel Garcia Maymí: “Gràcies al futbol, vaig conèixer a la meva dona”

Jaume Singla

Vaig néixer a la república independent de Tortosa, he viscut al barri de Montserrat d’Igualada, fa 45 anys que visc a Òdena, he estat lampista tota la vida. Estic casat amb Maria Recio Aguilera i tenim tres filles: Anna Maria, Susanna i Melani. Soc afeccionat a la música, al futbol i als bons amics.

Vostè va crear la seva pròpia empresa de lampisteria i no la va tancar fins a jubilar-se. Era la seva vocació?
Vaig començar a treballar molt jovenet de lampista seguint el consell del meu pare, a la Barraquer de la lampisteria: cal Cuadras. A la Rosa i al Josep Cuadras els portaré sempre al cor. Em varen fer descobrir la meva vocació. Jo veia que els lampistes sempre estaven voltant. No estar sempre lligat a un lloc, em va semblar més distret.

És certa la mala fama que els lampistes tardeu molt a fer les feines?
El lampista sempre és el darrer en entrar a l’obra. Sempre depenem dels paletes o dels pintors. Tampoc pots tenir una sola feina i a vegades quan et truquen no pots deixar a un altre client penjat.

Has estat empresari lampista. Què és més difícil, fer una instal·lació o portar una empresa?
Les dues coses són complicades. Sortosament hi ha molt bons professionals i a mes de fer-ho bé, ho has de saber explicar i valorar molt bé els pressupost que presentes al client.

Durant els cinquanta cinc anys de vida laboral, tant la tecnologia com la normativa han evolucionat molt.
T’has de reciclar contínuament. La mateixa feina t’hi porta. La tecnologia facilita molt la feina i permet instal·lacions intel·ligents.

Què et va portar a ser president del gremi d’Instal·ladors?
Els membres de la Junta del gremi s’havien fet grans i un grup de socis vàrem impulsar una candidatura de renovació que va ser molt ben acceptada pels agremiats. Vaig ser president durant deu anys i també sotspresident del gremi de la FERCA.

I què et va portar a deixar la presidència del Gremi?
La manca de temps. Tenia un grup de música, la feina a l’empresa i m’estava fent una casa a Òdena. Necessitava treure temps d’on fos i vaig elegir deixar la presidència en bones mans. Em va succeir l’amic Àngel Escura, que en pau descansi, que va ser president durant dotze anys i va fer una magnífica tasca.

Amb la seva filla va muntar el grup musical VIP’S?
A casa la música sempre ha tingut molta importància i quan vaig muntar el grup amb en Carles Carrillo, la meva filla s’hi va unir. Després ho va deixar una temporada i vaig incorporar una cantant i pianista molt bona de Barcelona, la Neus Pla, fins que va tornar de nou la meva filla. Posteriorment es va unir al grup un gegant de la música de trompeta: en Josep Valls Santané, que podent-se jubilar en les millors orquestres de Catalunya, va optar per jubilar-se amb nosaltres.

La passió per la música li ve de família.
La meva besàvia era artista cubana. Va venir amb el seu fill, el meu avi, de gira per Espanya i es va quedar.

Va viure la seva infantesa al Barri de Montserrat d’Igualada i organitza una trobada anyal amb els que foren els seus veïns que aplega sempre a més de cent persones.
Hi vaig viure vint anys fins que em vaig casar. Jugàvem a futbol amb l’Atlètic Montserrat que va ser el viver de bons jugadors que després passàvem a altres equips. Em va fitxar l’Òdena on, a més de gaudir del bon futbol, hi vaig conèixer a la meva dona. Cada any fem una reunió amb els que vàrem compartir aquell viver de bons veïns que coincidirem al barri de Montserrat. La majoria ens hem escampat per tota la Conca d’Òdena i un cop a l’any mirem de reunir-nos en una festa al voltant de la taula on hi ve gent que viu per tota la comarca.

També té una part periodística com a corresponsal de ràdio.
Vaig ser el corresponsal d’esports d’Òdena per a Ràdio Igualada. Fins i tot vaig entrevistar al president del Real Madrid al camp de l’Espanyol.

Ha donat estudis universitaris a les seves tres filles.
Tinc la sort que la meva dona ha estat sempre molt curosa amb l’educació i els va inculcar la passió per l’estudi i totes tres tenen carrera o doctorat i es defensen molt bé a la vida. Ara en tenim una a Carolina del Nord i una altra a Suïssa.

Diversos partits li han proposat anar a les seves llistes i mai va acceptar.
En canvi, la meva filla Anna Maria va ser regidora pel PSC a Òdena i va anar a la llista al Parlament de Catalunya. Va deixar l’Ajuntament per anar a treballar a Xina. Ara viu a Suïssa.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Les millores al Rovy és la proposta més votada en el Procés Participatiu

El 12 de juliol es va tancar el Procés Participatiu 2021 de Vilanova del Camí que ha impulsat la regidoria de Cultura i Participació...

Festivals

La procedència d’un dels mots protagonistes de l’estiu, per la polèmica amb l’augment d’encomanats, és tan transparent que no en dubtaria ningú: festival és...

El Museu de la Pell acull una exposició sobre els espais recuperats del Barri del Rec

El Museu de la Pell acollirà fins al 26 de setembre l’exposició “Rec Districte Cultural. Un barri en transformació”. Es tracta d’una producció pròpia...

Primer concert del Festival Maig amb els igualadins Marialluïsa

Aquest proper diumenge, 25 de juliol, el Festival Maig havia de fer el concert innagural de la seva vuitena edició. Les noves restriccions decretades...

La Pobla i Igualada, amb la mitjana més alta de quota de l’IBI

La Pobla de Claramunt, amb 628€, i Igualada, amb 620€, lideren el rànquing de la mitjana de rebuts més cars de l’IBI a l’Anoia....
Compartir