L’any 1973 va ser un any important per a dues poblacions de la comarca en el què es refereix a l’aigua. De sempre, l’Anoia no ha estat gaire afavorida per comptar amb reserves d’aigua potable, d’aquí els esforços de moltes generacions per a intentar solucionar-ho, bàsicament portant-la des d’altres llocs, i exprement al màxim l’aqüífer Carme-Capellades, en el cas de la Conca d’Òdena.
Precisament a l’any que ens ocupa aquesta setmana, es va iniciar la construcció del dipòsit regulador d’aigües del pou de les Comes, a Carme, per a servir-la posteriorment a Igualada, on hi ha un altre dipòsit que pot arribar a emmagatzemar fins a 18.000 m3 d’aigua, com 20 vegades l’aigua de la piscina del complex de l’Infinit.
Recordem que, fins fa ben poc -amb l’aigua del Ter-Llobregat i la Llosa del Cavall- a Igualada i la Conca només es bevia aigua de l’aqüífer, a través d’una xarxa de grans canonades que transporten l’aigua des dels Pous de les Comes i Cal Cubé, i complementàriament desde la riera de Carme, principal afluent del riu Anoia. L’aigua dels pous arriba a una potabilitzadora situada a la Pobla de Claramunt de la que sortirà neta i preparada per poder beure-la, amb canonades que transporten l’aigua fins a diversos dipòsits de regulació, un d’ells el situat a Igualada, al polígon de les Comes.
D’altra banda, a Calaf, el llavors president de la Diputació de Barcelona Antoni Samaranch -el mateix que amb els anys seria president del Comitè Olímpic Internacional i atorgaria els Jocs a Barcelona el 1992- va visitar la vila per inaugurar al portada d’aigües. Va ser un acte molt multitudinari i esperat, doncs solucionava un problema endèmic dels calafins en dècades.
AFMI7604. Amadeu Caballé.
