A finals de la dècada dels seixanta, la immigració interna d’Espanya, procedent sobretot de comunitats del sud com Andalusia, Extremadura i Múrcia, sobretot, va fer créixer de forma exponencial les ciutats i províncies més poblades de l’Estat, especialment Barcelona, Madrid, Bilbao i València. En el cas de l’Anoia, a Igualada i en els municipis de voltant les noves oportunitats en les indústries del tèxtil i els curtits, i la construcció, van captivar molta mà d’obra. Això va provocar el creixement de nous barris. Un dels casos més significatius es va viure a Montbui, amb l’aparició dels “pisos de Mossèn Còdol”, o també dits “blocs dels capellans”.
Efectivament, Mn. Josep Còdol, que va arribar el 1965 a l’església de Fàtima -acabada d’estrenar, com la del barri de Montserrat-, va ser un gran impulsor de nous habitatges per als obrers arribats d’altres punts d’Espanya, i per a construir-los es valia de préstecs bancaris i de diners de mecenes igualadins. Els obrers sovint creaven al seu torn cooperatives per a adquirir els pisos. L’arquitecte municipal d’Igualada Joan Bassegoda va ser l’encarregat de projectar moltes de les obres que impulsava el mossèn. A Montbui s’hi va aixecar una filera de blocs de pisos -de color blanc- que de seguida es van fer molt populars i donaven una nova imatge, ben a prop de la riera de l’Anoia. Hi vivien prop de 250 famílies, en un tram de poc més de 200 metres de longitud. Era l’inici del que, aviat, constituiria el barri de Sant Maure. L’any 1970 ja hi vivien 5.000 persones, i a finals d’aquella dècada, vuit mil! Això sí, sense a prou feines serveis bàsics per a tanta gent. D’aquí els profunds canvis que ha patit aquest municipi amb la recuperació de la democràcia, nogensmenys el que es mereix qualsevol població.
El 1966 també es van complir 50 anys de “la Hispano Igualadina”.
Abans de 1847 (aproximadament) ja existia un servei de carruatges i diligències que unia Barcelona amb Igualada, integrat inicialment per diversos particulars units i que es coneixia amb el nom de Diligències Igualadines. Cap a l’any 1865 es va constituir Diligències Mallet i Cia. que va agrupar a gran part d’aquests transportistes, encara que el servei es seguia coneixent el mateix nom. El 1910 seguien en servei.
Abans de 1914 La Hispano Igualadina ja funcionava com a empresa de transport a Igualada. El seu negoci era exclusivament de Taxis. El nom d’Hispano ho apliquen, per aquell temps, donada la similitud de nom amb la llavors florent indústria automobilista Hispano Suïssa.
El 1914 La Hispano Igualadina ja realitzava la línia Igualada-Sta. Coloma de Queralt, però havia de fer-ho en precari ja que en l’octubre de 1915 va sol·licitar l’oportuna autorització. Encara que algunes fonts afirmen que La Hispano Igualadina es va fundar el 1916, hi ha anotacions sobre la venda de dos cotxes Hispano Suïssa de 15/20 HP a aquesta empresa per fer servei a la línia Igualada-Sta. Coloma de Queralt.
Des de llavors, la companyia, ha anat incrementant la seva àrea d’influència a l’adquirir concessions per al transport de viatgers entre diverses localitats de Catalunya (Tarragona, Martorell, Vilafranca de Penedès …). Així fins arribar a l’any 2009, data en què La Hispano Igualadina passa a formar part de la companyia gallega Monbus, l’empresa de transport de viatgers per carretera més important d’Espanya.
