Setembre: temps de canvis, il·lusions i nous projectes

29

Arriba setembre i s’acaben les vacances. Després de la depressió dels primers dies, quan comencem a refer-nos del cop d’haver de tornar a la feina, queda la iŀlusió de començar un nou curs, energies renovades, ens assalten les ganes i la iŀlusió per portar a la pràctica aquella o l’altra idea que vam tenir ja fa un temps però que amb les presses del dia a dia van quedar relegades a un calaix. Algunes per inviables, altres per falta de temps o recursos, altres per simple mandra… a poc a poc, molts d’aquests projectes tornaran al mateix calaix dels oblits d’on la iŀlusió momentània ens les ha fet recuperar per uns dies. Però potser, qui sap, alguna d’aquestes idees es converteix en realitat i en major o menor mesura ens canviïn la vida: Aprendre a tocar un instrument, canviar-se el pentinat o començar un nou projecte professional. Cadascú la seva, i ja se sap…Tants caps, tants barrets!

Aquest procés de canvi personal que experimentem al llarg de la nostra vida és similar al que experimenten moltes empreses. El dia a dia se les menja. És difícil treure temps més enllà de la feina rutinària. Tants projectes, tantes bones idees aparcades esperant a tenir un moment per desenvolupar… Innovar sempre pot esperar.

Però setembre també vol dir inici d’un nou curs escolar i, segons un estudi del Fòrum Econòmic Mundial, el 65% dels nens i nenes tindran feines que encara no existeixen. A banda de l’impacte en l’àmbit educatiu que això tindrà, aquesta és una dada que ens deixa entreveure una idea molt clara: el futur és incert i el món canvia més ràpid que mai.

Sembla clar que qui no evolucioni es quedarà enrere. Empreses que avui semblen gegants potser demà ja no hi són i feines que avui semblen segures potser demà desapareixeran.
Gent amb idees i ganes d’engegar projectes sempre n’hi ha hagut, n’hi ha avui en dia i sempre n’hi haurà. La il·lusió és quelcom humà i ens mou a provar coses noves. Ara bé, la innovació, fer una idea realitat, necessita (a banda d’il·lusió) oportunitats i recursos. I això… sí, té un cost: Temps, proves, inversió i confiança. Derek Bok va dir: “si penses que l’educació és cara, prova amb la ignorància”. Doncs això, portant-ho al terreny de la innovació vindria a ser: si creus que innovar és car, prova a no fer-ho. Innovar comporta risc, però el “risc més gran és no prendre’n cap. En un món que està canviant tan ràpid, l’única estratègia que et garanteix el fracàs és no prendre riscos”, Mark Zukerberg.

Tant a nivell personal com professional faríem bé en no tallar-nos les ales i permetre’ns (exigir-nos) treure temps per engegar algun projecte il·lusionant d’aquells que esperen en un calaix. Mai se sap l’impacte que pot tenir en un futur ni com pot arribar a canviar les nostres vides.

Eduard Graell | @eduard_graell

Dissenyador industrial a Loop Innovació