Representació del Badia i Margarit al macroconcert de Com Sona l’ESO
R

29 de maig de 2018
Pepe, Mariona, Anna, Clàudia, Noelia, Milena, Marc, Natàlia, Joan, Arnau, Roger, Oriol i Carla, Iris, Lena, Ivet, Judit, Judit i Ona. Alumnes i professors participants al CSE 2018.

Els dies 9, 10, 11 i 12 de maig, 17 alumnes de 2n d’ESO, seleccionats per la constància en el treball i l’esforç vam anar a Amposta (Tarragona) per gaudir i formar part de l’espectacular projecte Com Sona l’ESO, una trobada d’instituts públics d’arreu Catalunya, València i les Illes Balears units per la música i la feina ben feta, i amb l’objectiu final de representar un gran concert, enguany, Max Planck versus Medusa.

Com que els de l’any passat ja ens havien explicat alguna cosa, ens pensàvem que sabíem on anàvem, però la realitat al CSE sempre supera qualsevol explicació. un gran espai ple de persones (adolescents i professors), amb uns grans pavellons, lavabos, escenaris i un gran estadi atlètic on tots vam acampar i conviure i gaudir durant quatre dies. Tots ens vam adaptar de seguida, vam fer molts amics, vam tenir temps lliure per visitar la ciutat, vam assajar molt i vam fer les activitats paral.leles del CSE, perquè qui es pensi que el CSE és només el concert és que no ha viscut un CSE. El CSE és dormir, menjar, ballar, cantar, saltar, viure i conviure plegats molta gent durant 4 dies.

Cada dia fèiem moltíssimes activitats però sobretot assajàvem moltíssim perquè al concert sortís tot perfecte.  El primer dia, ens vam instal·lar al camp atlètic en tendes de campanya a l’espai predeterminat (el CSE no deixa ni una coma a l’aire) i després del temps lliure vam fer el primer assaig, al pavelló. Va ser impactant: tot el que havíem assajat centenars de vegades a classe els 17 alumnes i 2 professors, posat amb 1500 persones semblava d’una altra dimensió. Mai oblidarem les primeres notes del Fins als ovaris al pavelló.  Després del primer assaig ja estàvem dins la bombolla CSE i vam anar a fer uns balls a la plaça de la ciutat -el Ballem Amposta- tan emocionades que vam ser els primers en arribar-hi i vam estar tota l’estona al davant de tot. Ens ho vam passar molt bé ballant les danses que ja havíem practicat a classe. Ja a la nit, esgotats i emocionats, una vegada sopats alguns vam anar al concert de Com Canta l’ESO i ens ho vam passar pipa! D’altres, somiaven amb el CSE a la tenda.

El segon dia, va ser el dia més intens perquè vam assajar gairebé tot el dia i part de la nit. Vam fer l’assaig de tarda ja a l’escenari i a la nit, totes les proves de so i llums. Després d’assajar vam anar al concert programat per aquell dia on hi tocaven “Smoking Souls” fins quarts de tres de la matinada. La son i el cansament eren paraules que havien desaparegut dels nostres diccionaris, només ens sortien paraules com cooperativa, Max Planck, Exterminator, regó, bollit… i és que el Com Sona l’ESO es canta en valencià.

El tercer dia vam tenir tot el matí lliure perquè l’assaig de la nit anterior havia sigut prou bo i vam aprofitar perquè el Xavi, a distància, ens convidés a uns gelats. Després del gelat les noies ens vam encarregar de fer-nos trenes i vam dinar una macropaella per a 1500 persones i que estava ben bona. I després de la paella ja tot va volar: darrer assaig parcial, samarreta negra, texans, samarreta CSE, pares i mares que arribaven, nervis i més nervis i en un vist i no vist estàvem dalt de l’escenari entonant les primeres estrofes, però en un vist i no vist ja cantàvem l’Al.leluia, sí és l’obra perfecta, victòria total que indicava els moments finals de l’obra.  L’hora i mitja que vam ser dalt de l’escenari va ser, sens dubte, dels millors moments que hem viscut: va ser espectacular, amb molta força: no érem alumnes, sinó una sola Medusa feta per 1500 veus, i això ho podia tot. Al final, vam vèncer a Max Planck i les llàgrimes van començar-nos a caure sense entendre què ens passava.

En definitiva, al CSE vam fer amistats, vam ballar, vam cantar, vam conviure, vam aprendre, ens vam emocionar i vam plorar i vam riure. Des d’aquí volem agrair a totes les persones que fan possible aquest increïble projecte, una experiència única i inoblidable… L’obra va concloure amb la Lluna Mediterrània, però que és un sentiment que es porta dins del cor ja ho van dir els de l’any passat, enguany us diem Pepe i Judit, veniu ací i torneu-nos al Com Sona l’ESO, home!  (adaptació del Exterminator, vine ací, i acaba la teua feina home!).

Article a càrrec d’Anna Calvo, 2n ESO INS Badia i Margarit d’igualada

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta