No has quedat satisfet de la compra?

71

Des que ens llevem fins que anem a dormir la majoria d’actes que realitzem són actes de consum, tant si anem a esmorzar a una cafeteria, com si anem a comprar una peça de roba o comprem un bitllet per pujar a l’autobús o a l’avió o anem al banc a contractar una targeta de crèdit o una hipoteca. Tot això són actes de consum, entre molts altres.

Aquests actes els fem de manera tan irreflexiva, i més en aquests dies compulsius de compres, que no tenim en compte que ens creen uns drets i unes obligacions, que regulen les relacions entre les parts.

Centrant el tema en les compres d’aquests dies, dels drets, més que de les obligacions, ens venen al cap quan ens adonem que hem comprat de més del que ens fa falta, o hi ha coses que no necessitem; que el producte és defectuós; o que no compleix les expectatives de la propaganda que feien d’ell, entre moltes més altres qüestions. Aleshores, quan ja tenim el “pastel” ens pregunten: si ho podem tornar i ens abonaran el seu import, o ens faran un val per quan necessitem una altra cosa; o si ens ho canviaran perquè és defectuós; i com ho hem de fer per reclamar, i en cas que no acceptin la reclamació, a on hem d’anar?

El que hem de tenir present a l’hora de comprar, primerament és tenir tota la informació sobre el producte que comprem, com les seves característiques principals o servei: les dades del fabricant, el preu total, despeses addicionals -si n’hi ha-, formes de pagament, entrega i execució, dret de desistiment o política de devolució, la garantia legal i el tiquet de compra. Al respecte cal saber que els fulletons, tríptics i altres ofertes del producte, obliguen! Aquestes dades ens seran molt útils a l’hora de reclamar. A l’hora de reclamar tenim diferents respostes, depenent d’on s’hagin fet les compres i del tipus de reclamació que es tracti. Tothom sap que grans magatzems i potents cadenes tenen com a reclam publicitari, per potenciar la seva venda “si no estàs satisfet, et tornem els diners”. Aquest fet obliga, òbviament, que el que tornem estigui en perfectes condicions, dintre del termini i altres condicions que cada cadena imposa i, per descomptat, hagis tingut cura de guardar, com a mínim, el tiquet de compra. En altres comerços, haurem de veure les condicions de venda de l’establiment on ho hem comprat, donat que la llei no empara ni recull el dret de devolució o canvi.

Si la reclamació és perquè el producte és defectuós, aleshores, sí que la llei empara al consumidor, de tal manera que l’usuari disposa de dos anys des de la data de compra per a la seva devolució, en els que el venedor o fabricant hauran de restituir o retornar l’import del producte defectuós. I si el producte és de segona mà, pot pactar-se un temps més curt, però mai inferior a l’any. Interessant és el termini en què es presenta la tara al venedor o fabricant: si es fa abans de mig any des de la compra, li correspon al venedor demostrar que es deu a un mal ús del producte; d’altra manera, si la reclamació es fa després del mig any de la seva compra fins als dos anys, correspon al comprador demostrar que la tara és d’origen del producte.

Cal saber també (importantíssim perquè actualment es fan moltes compres per internet) si la reclamació és per un producte comprat a “distància” (correu postal, internet el telèfon o fax) podem acollir-nos al dret de desestimar que la llei empara, per la qual cosa tenim fins a 14 dies naturals per a la seva devolució sense cap penalització i sense necessitat d’aŀlegar cap motiu, excepte d’alguns productes que la llei exclou.

De no ser atesa la reclamació, podem adreçar-nos a l’Ajuntament d’Igualada que disposa del PUNT DE CONSUM – OMIC, on assessorem i ajuden a tramitar la reclamació oportuna. També hi ha associacions de consumidors, que trameten les reclamacions.

Josep Soriguera Blanch