Mireia Cirera: “Dirigir els Pastorets de Calaf és un gran repte”

65

Avui, dia de Nadal, es fa la primera representació dels Pastorets de Calaf, de les 5 que es faran entre avui i el 27 de gener.Enguany els Pastorets de Calaf estrenen directora: la manresana Mireia Cirera, que ens ha explicat la importància que té per a ella posar-se al capdavant d’aquests Pastorets i quines són les aportacions personals que pensa fer-hi, sempre pensant en innovar i millorar un projecte que ja porta molts anys als escenaris però que està més viu que mai.

Qui és Mireia Cirera?
Soc actriu, llicenciada per l’Institut del Teatre de Barcelona. Durant molts anys he exercit de docent ensenyant teatre i he fet d’actriu a nivell professional. En aquest moment, des de fa 10 anys, formo part de la companyia Parking Shakespeare. A part també he dirigit algunes coses, però no tan grosses com la que ara tinc entre mans. En un altre vessant que no té res a veure amb el teatre, soc sòcia de Mengem Bages, una cooperativa de productes alimentaris ecològics.

I a partir d’aquesta nova temporada ets la nova directora dels Pastorets de Calaf agafant el relleu de Josep Garriga. És un gran repte?
És un gran repte. Els Pastorets de Calaf són aquells que quan es parla de Pastorets són els més grans que t’imagines. Jo els havia vist de petita i em van impressionar molt. Quan em van proposar de dirigir-los, m’ho vaig rumiar un moment però ràpidament vaig dir que sí. És un espectacle molt professional en tots els vessants, però estic contenta d’haver entrat en aquest projecte. Per mi és un honor i una font d’aprenentatge.

Quin projecte tens per aquests Pastorets? Quines aportacions personals hi penses fer?
Aquest primer any ha estat el del meu aterratge. Ser de fora té els seus avantatges i els seus inconvenients. Per una banda t’ho mires tot amb uns ulls molt nets però per altra banda tens l’hàndicap que no coneixes a ningú, tot és nou, encara que tothom t’ajudi.
El repte d’aquest any, més que arribar i començar a fer canvis a una cosa que no conec, serà la meva adaptació. Sí que faré algun petit canvi, concretament en els dimonis, que són molt representatius dels Pastorets de Calaf i aquí sí que hi haurà novetats.
Un altre dels reptes que tinc és conèixer com van els Pastorets infantils perquè penso que haurien de ser la pedrera dels Pastorets, hi hauria d’haver un circuit.
Altres reptes que em pugui plantejar seran per a propers anys.

Per la teva part, es tracta d’un projecte llarg o només d’una temporada?
La direcció dels Pastorets de Calaf acostuma a ser un cicle de tres anys, que té la seva lògica, per poder consolidar una mica els canvis que va fent cadascú. Però sempre depèn de les dues parts. Penso però que la direcció dels Pastorets no és un projecte on encallar-se, no estar-s’hi deu anys, perquè la mirada subjectiva acaba fallant. Millor que hi hagi moviment i que cada director hi vagi deixant el seu granet de sorra.

Tu ets manresana, però havies tingut algun tipus de contacte amb els Pastorets de Calaf?
Bé, la meva família som molt de Pastorets: tinc avi Lluquet, tiet Rovelló, jo havia fet de Miquel a Pastorets de Manresa, però els de Calaf només els havia vist com a espectadora. El text de Josep M. Folch i Torras, però, me’l conec molt bé.

Quanta gent participa als Pastorets de Calaf? És complicat gestionar i dirigir un grup tan gran de gent?
Jo diria que som al voltant de 150 persones. Per sort compto amb un ajudant de direcció que és el Climent Ribera, que és un suport molt gran. El fet de ser jo nova ha suposat que comencéssim a treballar abans que habitualment, però tothom ha respost molt bé. Per sort, al ser un grup tan gran de gent estem treballant parcel.ladament, fent escenes soles: vaig agafar tots els dimonis, vaig agafar tots els pastors… i finalment ja hem treballat tots junts.
Hi ha moltes coses que ja roden soles perquè allò és una bèstia molt gran: els decorats, el so, la luminotècnia… i hi ha gent que ho domina molt i ho porta magníficament bé. Malgrat que ells diuen que són aficionats però jo penso que treballen com a professionals.

És complicat portar a l’escenari aquesta obra. Són moltes hores d’assajos?
Sí, però penso que l’any que ve ja no em costarà tantes hores, perquè ja ho coneixeré millor. Però cal tenir en comte que és una obra llarga i un assaig pot durar fàcilment dues o tres hores, però és que l’obra ja és llarga. Una de les coses que he intentat fer és alleugerir-los una mica, adaptar-los una mica als temps actuals, perquè una cosa que veig és que la gent jove, si no ha crescut en aquest ambient, no li interessen i si volem que s’hi acostin, hem d’adaptar-nos d’alguna manera.

Què tenen d’especial els Pastorets de Calaf que siguin tan coneguts arreu?
Jo penso que a Calaf han tingut l’encert de sempre incloure-hi alguna cosa nova, ja sigui a nivell musical, a nivells escenogràfic, actoral o interpretatiu. Potser per això van canviant els directors i han anat a buscar algú de fora, que hi doni una mirada diferent.

Per què una representació com els Pastorets de gairebé tres hores de durada té tan èxit sent cada any més o menys igual?
Penso que això és una d’aquestes coses que entra dins la il·lusió, que és una cosa poc tangible d’explicar. Però jo penso que hi ha un buit generacional i quan deixes de ser nen, a no ser que hi participis, deixes de veure Pastorets i aquí es perd una mica.
I també hi ha aquell component de país, de tradició nadalenca catalana.

A Calaf també es representen els Pastorets infantils. Són una base de cara al futur?
Jo penso que sí. Amb l’Eloi Fonoll, que és el director dels Pastorets infantils, hem parlat perquè a part de coordinar-nos els assajos perquè utilitzem el mateix escenari, també n’hem parlat molt d’aquest tema. Per exemple l’Eloi em va passar una llista de nois i noies que havien actuat als Pastorets infantils i que en créixer ho havien deixat i van contactar amb ells per veure si algun li venia de gust fer els Pastorets, i algun ha tornat. Hem d’intentar obrir aquest pont.
Potser un dels hàndicaps que hi ha és que poden passar de fer un paper important dins l’obra i quan salten a adults els toca fer de pastor mut… O de dimoni, que n’hi ha molts que en volen fer i que aquest any he solucionat -buscant-nos més feina- fent dos grups de dimonis que s’aniran alternant i el dia que no fan de dimonis, fan de pastors.