Les otitis i l’estiu

12

S’acosta l’estiu i com tots els anys, en aquesta època, augmenta la incidència de les infeccions del Conducte Auditiu Extern (CAE), les OTITIS EXTERNES.

La humitat acumulada a les oïdes pels banys, així com la sudoració provocada per la calor, són els principals factors causants de la otitis externa difusa, també coneguda com l’otitis del nadador.

Acostuma a haver-hi una predisposició a patir-les, influint els factors anatòmics, entre d’altres. CAE molt estret, com sol ser el cas dels nens, afavoreix la retenció d’aigua i propicia la infecció.

CLASSIFICACIÓ

1. Segons la seva localització:

1.1. Otitis externa circumscrita: el furóncol afecta normalment la part anteroinferior del terç extern del CAE. L’origen és sovint la infecció d’un fol·licle pilós del conducte, provocada per la irritació local per rascat. El bacteri que l’ocasiona és gairebé sempre l’ Staphylococcus aureus.

Imatge 1: Furóncol

1.2. Otitis externa difusa: afecta la totalitat del CAE. És la típica de l’estiu pels banys diaris. En aquestes també és habitual trobar un altre agent patogen com és la Pseudomona aeruginosa.

Imatge 2: otitis externa difusa                    Imatge 3: otitis externa difusa amb oclusió total CAE

2. Segons l’agent etiològic que les provoca:

2.1. Bacterianes (les més freqüents)

2.2. Víriques

2.3. Fúngiques (per fongs)

SÍMPTOMES DE L’OTITIS EXTERNA DIFUSA:

  • Dolor (Otalgia): pot ser d’intensitat variable, segons la fase en la que ens trobem. Pot intensificar-se al mastegar, al moure l’orella o pressionar-la.

  • Supuració (Otorrea): sensació d’humitat al CAE. Inicialment és líquida i es va tornant més densa i purulenta, amb mala olor.

  • Picor: és sovint el símptoma amb el qual s’inicia l’otitis. És més intens i persistent en cas de les otitis fúngiques.

  • Sensació de taponament (hipoacúsia): produïda per la inflamació difusa del CAE que fa de tap.

TRACTAMENT:

El tractament de la otitis externa difusa requereix com a primera mesura una neteja i aspiració de totes les secrecions, preferentment amb microscopi.

Dr. Claramunt: exploració micro-otoscòpica

Evitar el factors que la predisposen i que poden perpetuar el quadre clínic, com ara el bany a piscines, l’ús de bastonets, etc.

El tractament específic variarà també segons l’etapa evolutiva de l’otitis. Si ens trobem en una etapa inicial inflamatòria lleu, pot ser suficient la instil·lació de gotes òtiques que continguin antibiòtic i antiinflamatoris esteroideos.

En cas de l’otitis més avançada, quan el conducte auditiu extern està totalment tancat per la pròpia inflamació i si aquesta està estesa a les parts toves preauriculars o parotídies, amb adenopaties associades, caldrà fer ús de medicació oral. Antibiòtics orals i antiinflamatoris no esteroideos o a vegades fins hi tot esteroideos (corticoides).

Casos molt més greus, excepcionals, de les anomenades otitis externes malignes, típiques del pacient diabètic i inmunodeprimit, necessitarien de tractament endovenós amb ingrés hospitalari.

CONSELLS PER EVITAR LES OTITIS A L’ESTIU:

  • Procurar no estar massa estona sota l’aigua.

  • Fer servir taps o barrets d’aigua, si s’és propens.

  • No banyar-se en aigües potencialment contaminades.

  • No fer servir bastonets ni altres objectes per netejar o rascar l’oïda.

  • Es poden utilitzar gotes d’alcohol boricat a saturació (es prepara a les farmàcies), per ajudar a evaporar l’aigua residual del CAE, i alhora fer prevenció antisèptica.

  • Les persones propenses a fer taps de cerumen haurien de fer-se revisar i si cal netejar el CAE abans de les vacances d’estiu. El cerumen afavoreix la retenció d’aigua i la possibilitat de patir una otitis externa.

  • No aplicar productes que puguin canviar el pH del CAE i reduir el seus mecanismes de defensa.

  • En cas de molèsties o símptomes acudir a la consulta d’otorrinolaringologia per fer un diagnòstic precís i poder iniciar el més aviat possible el tractament oportú.

Josep Ramon Claramunt