Fa pocs dies, es va fer a Igualada la primera sessió participativa i de presentació al territori del futur Pla d’Infraestructures 2021-2030 de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM). Un acte, per cert, al qual no es va convocar a la premsa, costum últimament molt estès entre les principals administracions públiques del nostre territori. (?)
Aquest Pla vol preveure les necessitats presents i futures del transport públic pel que fa a les infraestructures en les diferents comarques i ara, durant la seva redacció, està recollint les aportacions dels ajuntaments i els consell comarcals.
Una de les demandes que sembla que han fet les nostres autoritats públiques és l’anomenat “tren gran”, que vingui a susbtituir els actuals FGC. Si bé ja s’ha dit per activa i passiva des de la pròpia Generalitat que aquesta obra faraònica és difícil que sigui una realitat almenys fins a la segona meitat llarga del segle, bo seria deixar els titulars per un altre dia i centrar-se més en les possibilitats “reals” que són més factibles. No es pot oblidar la lícita i necessària oportunitat que ens donaria un tren modern, però cal ser realista. Ningú no es gastarà centenars de milions d’euros per fer arribar el tren a l’Anoia almenys que això sigui per un objectiu “de país” o “d’Estat” més ambiciós. I de moment no sembla que hi sigui.
Si bé les nostres autoritats, pel que diuen, van demanar també un Carril Bus-VAO a l’autovia, o més aparcaments a l’estació d’Igualada, sobta que ningú no hagi dit absolutament res de la política de zones que manté l’ATM. Avui, viatjar en tren o bus de Capellades a Igualada (dues zones, 9 kms.) és més car que anar-hi en cotxe. Hi ha queixes similars en molts altres municipis del voltant de l’àrea metropolitana. En canvi, per viatjar de Montgat a Castelldefels (34 kms.) només cal un bitllet d’una zona, amb un estalvi immens respecte els soferts viatgers de l’Anoia. I això no és futur, és present.
Lluitar per evitar això és fer comarca.
