Josep de Moner: “Amb les novel·les ens retrobem, recuperem la memòria i agafem forces per encarar el futur”

62

Jaume Singla

Dimarts, a les 7 de la tarda, la llibreria Aqualata acollirà la presentació del llibre Maria, guerra i pau, de Josep Moner. L’acte, que comptarà amb la presència de l’autor, serà presentat per Jaume Singla, periodista.
Josep de Moner és periodista, director teatral, actor i activista cultural amb àmplia presència a Barcelona -on viu- i al Pallars Sobirà –on hi conserva un habitatge- i des que es va acollir a una semijubilació ha tingut temps de publicar dos llibres. Per conèixer una mica més a aquest escriptor i saber coses del seu llibre hi hem mantingut una conversa.

Què el va portar a escriure Maria Guerra i Pau?
L’any 2010 el meu pare hauria complert cent anys i vaig sentir la necessitat de fer-li un petit homenatge. Ho vaig fer en forma d’un opuscle sobre la guerra civil al Pallars que vaig editar i distribuir personalment. Allò em va despertar el cuquet literari i em vaig matricular a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès on em varen tutelar el meu primer llibre El mirall del Ventolau que vaig dedicar al record del meu fill que va morir en un accident de moto. Tenia necessitat de treballar la documentació del meu pare sobre la guerra civil i ho vaig treballar amb la novel·la Maria, guerra i pau, narrada en primera persona per una nena d’Olp que es veu afectada per la guerra civil espanyola. En el llibre recupero el llenguatge pallarès i les feines del camp tal com es feien en aquells anys que, de fet, són bastant iguals de com es fan ara. Hi vaig abocar els meus coneixements derivats de deu anys treballant la terra tots els estius. Amb les novel·les ens retrobem i recuperem la memòria i així agafem forces per encarar el futur.

El més difícil ha estat posar-se en la pell d’una nena de deu anys?
Sense cap mena de dubte és un repte, però crec que l’he superat molt bé. He aprofitat el testimoni de la meva tia Montserrat i d’altres dones que varen viure aquella època. També hi he bolcat molts elements de la meva pròpia vida, sense que sigui cap mena d’autobiografia. M’ha servit per a treure la meva part femenina.

Un personatge tan poc agraït com la mare de la Maria és basat en una persona real?
La Remei necessitava un salconduit per buscar al seu germà presoner en un camp de concentració franquista. Això l’obliga a ser amable amb un capitost falangista, com els va passar a moltes persones –homes o dones- en aquella època. No és un personatge real, és una situació més comú del que ens pensem.

Al llibre hi ha una important tasca de recuperació de la parla pallaresa.
Hauria estat incomprensible que una nena de deu anys que mai havia sortit del Pallars parlés un català normatiu. Parla un pallarès molt comprensible per a tothom i per si de cas hi he afegit unes pàgines al final amb la definició de les paraules menys convencionals. Si hom llegeix Llorenç Vilallonga s’impregna de paisatges, costums i llenguatge mallorquí. Si hom llegeix Ferran Torrent passa el mateix amb el valencià. Amb la Maria he volgut que la llengua, els paisatges les feines i els costums d’aquell petit racó de la punta nord-oest de Catalunya passi a ser part del paisatge d’una novel·la pallaresa. Però amb una visió nova, viscuda des de dins. Sabent que el color vermell només pot ser “roi”. Sabent que per referir-se a mi només pot ser “a jo”.

Qui va ser el comte Hug Roger?
Quan la guerra civil de Catalunya, després del Compromís de Casp, els pagesos de remença es posaren al costat de Joana Henriques i Ferràn VII que havien demanat ajuda al rei de França atorgant-los el Roselló i la Cerdanya. Quan aquests guanyaren la guerra contra la Generalitat, Hug Roger fou condemnat a mort però indultat per Ferran II. En retornar a la llibertat, Hug Roger puja a Olp i es declara príncep del Pallars pensant en ampliar el país. Quan comença a ser fort, Ferran II amb ànim de venjança i ajudat pel comte de Cardona li fan la guerra i el vencen. Si hagués guanyat, avui Catalunya seria un estat independent com ho és Andorra. Hug Roger va resistir quatre anys pres a la presó de Xàtiva, on va morir.
Cada any als voltants del quinze d’agost fem representacions a diversos pobles del Pallars Sobirà. Aquest any comencem el dia 12 d’agost a Rialp, el 13 a Llavorsí, el 14 a Peramea, el 15 a Olp i el 16 a la Vall d’Asua.