Joan Mateu: “Busquem sempre la minimització dels residus en els nostres processos productius”

177

Soc igualadí, i tinc 44 anys. Enginyer tècnic en química industrial per la UPC, i des de fa 8 anys director general de Productes Agrícoles MACASA, empresa igualadina que fabrica i comercialitza fertilitzants per l’agricultura, amb la marca LABIN, fundada el 1948, on en soc la tercera generació.

Explica’ns Labin i Macasa. D’on ve el nom de Labin? Abans us dèieu Macasa (empresa familiar: Mateu – Castells), segueix amb aquest nom i l’altre és una marca comercial?
Exacte. Macasa és el nom de l’empresa familiar, i LABIN és la marca amb la que va començar el meu avi, ara fa 70 anys. El nom de Labin ve originàriament de “Laboratorios
Industriales”, tot i que avui, amb el pas dels anys, és ja una marca consolidada sense cap altra significat que una marca de prestigi dins el món agrícola.

70 anys d’història d’empresa. Com va començar? Amb quants treballadors? A quants països exporteu?
El meu avi, Joan Mateu Bisbal, va començar l’any 48, amb tres treballadors, fabricant fertilitzants a partir de les carnasses que obtenia dels adobers de la ciutat, i que anava a vendre als agricultors de la zona al principi, i arribant després a vendre a la zona de València, que en aquell temps era quasi com exportar, per la complexitat logística que existia. El va seguir el meu pare, Joan Mateu Solé, qui va fer el gran creixement de l’empresa, construint les naus on avui encara estem, industrialitzant el procés de producció, creant un ampli catàleg de productes pel mercat agrícola, i començant a exportar pels països de l’arc mediterrani.

Avui, un servidor, un altre Joan Mateu, continua la tercera generació, marcada per la internacionalització, ja exportem a més de 40 països, i per una forta aposta en I+D, on
desenvolupem productes adaptats a cada mercat. Cal remarcar que la majoria de productes que desenvolupem són certificats pel seu ús en agricultura ecològica, un altre
gran puntal de LABIN, pel que som reconeguts arreu del món, ja que som l’empresa del sector que més varietat de productes oferim pel mercat ecològic.

Ara a l’actualitat, quants treballadors sou? Teniu diferents empreses (Vilafranca, Balaguer) però la seu principal segueix sent Igualada?
Entre les tres empreses que avui formen part del grup, arribem a quasi un centenar de treballadors. I com bé dius, la seu principal és a Igualada. Les fàbriques de Vilafranca i
Balaguer són bàsicament centres de producció, i a Igualada hi tenim dos centres de producció i els serveis centrals. El meu avi, el meu pare, i jo mateix, som d’Igualada, i tenim aquest orgull especial, com la majora d’igualadins, de la nostre ciutat. Mentre ens sigui possible, la seu central serà aquí.

Ha canviat molt el vostre sector en aquests anys?
L’agricultura està en evolució constat, i nosaltres hem d’evolucionar amb ella. Per això tenim un potent departament d’I+D, per anar desenvolupant productes que s’adaptin a les necessitats de l’agricultura en cada moment. Fa uns anys es buscava només el màxim de producció possible. Avui es busca producció, però també qualitat, adaptabilitat al canvi climàtic, i sobretot la producció de productes saludables. Els productes fertilitzants avui son molt més tecnificats, per aportar només allò que la planta necessita, evitant sobre fertilitzar, i utilitzant la bona nutrició de les plantes, a partir de productes naturals, perquè aquestes siguin més fortes i puguin afrontar diverses malalties sense necessitar plaguicides, o amb el mínim possible. Hem passat de vendre productes, a solucionar els
problemes dels agricultors.

El tema de l’economia circular…. hi teniu molt a dir, no?
Doncs sí, som bastant actius en aquest tema. De fet, quan el meu avi va començar utilitzant les carnasses, ja feia economia circular, i avui en continuem fent. Nosaltres, en el
fons, vivim de la terra, l’estimem, i ens tiba tot allò que ajudi a castigar menys el planeta. Per això, busquem sempre la minimització dels residus en els nostres processos productius i desenvolupem productes a partir del reciclatge d’altres productes, disminuint així la utilització de recursos naturals.

Com el veieu? Encara ens falta molta consciència social i d’ajudes i facilitats per part del govern?
L’economia circular, és el camí. L’únic camí, al nostre entendre, si el que volem és deixar un món millor als nostres fills. Queda encara molta feina en consciència social, doncs és la principal. El consumisme ens ha portat a explotar els recursos naturals sense pensar en les
conseqüències, i dels consumidors depèn que això canviï. Tots tenim a casa nostra objectes, roba, calçat, fins i tot aliments, etc, que acabem llençant sense quasi utilitzar-los.
Això ens ha de fer reflexionar. Pel que fa a l’administració, s’han posat ja les piles, i a nivell europeu, ja es destinen molts milions a aquest projecte, però necessitem que a nivell país s’adapti la legislació, ja que en alguns casos és vella, i posa més dificultats que ajudes. Com deia, queda molt per fer.

A Igualada esteu ubicats al bell mig del pulmó verd de la ciutat. Entenc que això requereix un estricte control de fuites de producte químic que és el que fabriqueu. A més a més esteu molt a prop de l’hospital i una gasolinera. En el cas hipotètic de que passés una fuita teniu un pla de prevenció de risc conjunt ?
Com a empresa química que som, ens preocupa, i molt, la seguretat. I no només des del punt de vista de la nostra gent, sinó també del nostre entorn. Per suposat, complim amb la legislació vigent, tenim plans d’emergència per qualsevol accident que hi pugui haver, i estem en contacte amb els serveis d’emergència perquè coneguin bé la nostra indústria i puguin actuar de manera molt ràpida en cas de qualsevol eventualitat. Ens agrada ser on som, de fet ja hi érem quan al nostre voltant només hi havia camps de blat, i no existia encara ni el polígon. Ens agrada viure a prop d’on treballem, ens agrada poder anar a treballar a peu o amb bicicleta, i creiem que amb la tecnologia d’avui en dia, podem ser segurs i conviure amb harmonia amb la ciutat.

Joan, vas ser nomenat (no fa pas gaire) president del polígon d’Igualada. Quina durada té aquest càrrec?
Doncs sí, porto uns 8 mesos com a president de l’AEPIC (l’Associació d’Empreses del Polígon Industrial les Comes), i el càrrec és per quatre anys, si no recordo malament. Justament em vaig posar a l’associació per això, per treballar per un polígon industrial amb harmonia amb la ciutat.

Quantes empreses formen part d’aquest polígon?

Actualment hi ha unes 350 empreses al polígon d’Igualada, i es calcula que hi treballen més de 4.000 persones.

Quins objectius a millorar hi ha fixats?
Doncs l’objectiu principal, està prop de fer-se realitat. Volem un polígon decent, on s’hi pugui treballar a gust, on els cotxes tinguin espai per aparcar, i no a sobre les voreres, on la vegetació estigui ben cuidada i no campi per on vulgui i de qualsevol manera. Un polígon net i endreçat. Un polígon modern, dotat de les últimes tecnologies en comunicació, amb una bona senyalització i un bon enllumenat. Com vam anunciar la setmana passada, l’Ajuntament d’Igualada, amb la nostra col·laboració, ha dissenyat un pla de millora del polígon, on es dona resposta a totes deficiències que he esmentat, i s’ha aconseguit el suport econòmic de la Diputació amb una aportació de 1,7 milions d’euros, que l’Ajuntament complementarà fins als 2 milions, per executar la primera fase durant els propers tres anys. Per tant, estem apunt d’assolir el nostre primer i gran objectiu, amb escreix. Paral·lelament, estem treballant també per millorar la seguretat de les empreses ubicades al polígon, i per la millora del sistema de recollida de residus banals.

Com et vas trobar el polígon i quin futur hi veus?
Ens vam trobar un polígon, vell, deixat, i amb una gran incertesa sobre el futur d’aquest. Avui, després de veure la gran aposta que l’Ajuntament fa per modernitzar-lo estem contents i esperançats. Passarem d’un polígon vell a un polígon bell. Ara soc optimista amb el futur d’aquest polígon, però per fer-lo mes perdurable encara, hem d’aconseguir l’harmonia amb la ciutat, i en aquesta línia estem treballant.