Incendis
I

29 de juliol de 2019

Jaume Singla

 

Els boscos catalans no donen rendiment econòmic i, en canvi, mai hi havia hagut tanta gent vivint-ne. Aquest aparent contrasentit es deu a l’existència d’una legislació molt restrictiva que obliga a l’administració pública a mantenir uns organismes de control molt dimensionats i amb molts tècnics que es miren la llei i no veuen el bosc.

Una legislació tan restrictiva ha acabat per a fer totalment inviable l’explotació dels boscos i els propietaris no els abandonen, però hi treballen poc. (No sé si vosaltres treballaríeu gaire si abans de moure una peça heu d’omplir formularis i formularis… i esperar que us responguin).

El resultat de tot això és que cada dia hi ha més àrea boscosa, està més bruta, té més material inflamable i, en definitiva és un perill. Un perill en forma d’incendis i de desaparició d’hectàrees conreables.

Potser pensareu que soc un oportunista escrivint aquesta columna mentre hi ha un incendi als boscos anoiencs, però ho escric precisament ara que el problema forestal de Catalunya es fa més evident, precisament pel foc.

Els informes mediambientals diuen que els éssers humans perdem uns 57 dies de vida a causa de la pol·lució ambiental. La política energètica de tot el mon ens està portant al canvi climàtic i, amb ell, als gran cataclismes naturals. Què fem doncs desaprofitant la font d’energia que tenim als nostres boscos?

Abans, no fa tants anys, del bosc en trèiem llenya per escalfar, fusta per fer mobles, herbes remeieres, espai per gaudir amb la família… fins i tot hi havia artesans que amb el sotabosc i les branques seques en feien carbó vegetal.

Avui gairebé el cent per cent de tota l’energia la fem cremant petroli (les energies alternatives avancen a poc a poc) i això ha fet que econòmicament treure energia dels boscos sigui poc rendible…. econòmicament.

Potser seria el moment de pensar una política forestal coherent i dinàmica. Una política forestal que permeti fer rendibles els treballs de manteniment i gestió dels boscos. A l’Anoia de tant en tant tenim incendis forestals terribles, que ens omplen de ràbia i pena pel paisatge malmès. El darrer fins ara va ser el d’Òdena fa just 4 anys. Des d’aleshores que ni a l’Anoia ni a Catalunya no hem avançat en la gestió dels boscos i ara mateix ho hem de deixar tot a la mestria i el risc que hi posin els bombers.

Per cert, un col·lectiu –els bombers- que és dels més maltractats per l’administració.
A veure si un cop apagat l’incendi comencem a planificar un futur digne per als boscos catalans. El futur que tenen ara per ara, es ser abrasats pel foc per la nostra desídia.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta