Ha mort Manel Miserachs i Codina, primer alcalde democràtic d'Igualada

61

31-manel_700x700.jpg

Avui, 12 d’octubre, ha mort Manuel Miserachs i Codina, de 92 anys, el primer alcalde democràtic d’Igualada después de la dictadura.
Advocat i polític català, era militant d’Unió Democràtica de Catalunya des del 1948 i va ser alcalde d’Igualada entre abril de 1979 i juny de 1991.
Manuel Miserachs era casat i pare de quatre filles.
En la constitució de l’ajuntament de 1979 va obtenir el vot favorable de 10 regidors (9 de CiU i 1 de la Unió del Centre Democràtic) i el vot contrari de 10 regidors (8 socialistes i 2 comunistes). En les eleccions de 1983 CiU va obtenir 10 regidors, davant dels 9 de la llista del PSC encapçalada per Salvador Pelfort i dels 2 regidors d’Alianza Popular. En les eleccions de 1987 va tenir com a principal rival el socialista Antoni Dalmau i Ribalta, que en aquell moment era president de la Diputació de Barcelona. La llista de CiU obtingué una majoria absoluta de 11 regidors, davant dels 9 del PSC. El mes de març de 1988 fou escollit primer president del Consell Comarcal de l’Anoia.
En els darrers comicis municipals del passat 24 de maig va formar part de la llista de CiU, juntament amb el seu nebot Josep Miserachs, recentment traspassat.

  • Francesc

    “Ahir, la meva filla de quatre anys, i mirant amunt, em va dir, Papa, l´avi Manel esta anant cap al cel…..jo la vaig abraçar amb força, i contenint les llàgrimes li vaig dir, filla, l´avi Manel ja és al cel”.

    Al llarg de la nostra vida anem coneixent a moltes persones, i de totes elles, sempre n´hi ha una de la que en tenim i en guardem un record i un sentiment especial.
    Per a mi, el Manel era aquesta persona.

    El Manel serà recordat per molts com una persona envejablement culte i d´una personalitat política de veritable entrega i dedicació.

    El Manel que jo recordaré, serà el d’un home bo, un home de bondad infinita i de caràcter prudent.
    Un home familiar, un marit enamorat, un pare feliç i desitjos de les “Ahir, la meva filla de quatre anys, i mirant amunt, em va dir, Papa, l´avi Manel esta anant cap al cel…..jo la vaig abraçar amb força, i contenint les llàgrimes li vaig dir, filla, l´avi Manel ja és al cel”.

    Al llarg de la nostra vida anem coneixent a moltes persones, i de totes elles, sempre n´hi ha una de la que en tenim i en guardem un record i un sentiment especial.
    Per a mi, el Manel era aquesta persona.

    El Manel serà recordat per molts com una persona envejablement culte i d´una personalitat política de veritable entrega i dedicació.

    El Manel que jo recordaré, serà el d’un home bo, un home de bondat infinita i de caràcter prudent.
    Un home familiar, un marit enamorat, un pare feliç i desitjos de les seves filles i un avi entranyable.

    Recordaré el Manel de les llargues sobretaules del primer dia de l´any, envoltat dels seus amics i revivint històries passades. Recordaré el Manel del dia de Sant Esteve, al voltant de la família i beneint la talula amb un discurs sempre emotiu.
    Recordaré el Manel de les llargues caminades a peu, una de les seves grans aficions, sempre enamorat de la natura i de la muntanya.
    Recordaré l’home senzill que era, discret, atent i generós, critic amb les injustícies i sempre ansiós per fer participar als altres de la seva experiència i la seva saviesa.

    Manel Miserachs i Codina, un home d’origen humil amb una fe i uns valors que, malgrat la seva discreció, ens deixa l’empremta d’un Gran Home.

    Gràcies Manel. Em considero afortunat i immensament agraït. Gràcies

    …”filla meva, l’avi Manel ja és al cel, al costat del teu germanet Pau, i sempre estarà amb nosaltres”….seves filles i un avi entranyable.

    Recordaré el Manel de les llargues sobretaules del primer dia de l´any, envoltat dels seus amics i revivint històries passades. Recordaré el Manel del dia de Sant Esteve, al voltant de la família i beneint la talula amb un discurs sempre emotiu.
    Recordaré el Manel de les llargues caminades a peu, una de les seves grans aficions, sempre enamorat de la natura i de la muntanya.
    Recordaré l’home senzill que era, discret, atent i generós, critic amb les injustícies i sempre ansiós per fer participar als altres de la seva experiència i la seva saviesa.

    Manel Miserachs i Codina, un home d’origen humil amb una fe i uns valors que, malgrat la seva discreció, ens deixa l’empremta d’un Gran Home.

    Gràcies Manel. Em considero afortunat i immensament agraït. Gràcies

    …”filla meva, l’avi Manel ja és al cel, al costat del teu germanet Pau, i sempre estarà amb nosaltres”….