Genís López, guanyador Titan Series: “Intento fer les etapes el més ràpid possible per patir com menys millor”
G

23 de febrer de 2020

Quan decideixes participar a les Titan Series d’Aràbia Saudita?
Per mi tot comença al 2013, quan em vaig apuntar a la Titan Desert, que es fa al Marroc. Jo l’havia vist per la televisió, pensant que seria un prova molt dura però al mateix temps molt maca. I quan la vaig fer al 2013 m’hi vaig enganxar. No vaig poder repetir fins el 2017, però des de llavors que hi he anat cada any.

Vaja, que ja tens força experiència amb la prova…
Sí, sí. De fet, en la Titan Desert d’aquest any em convertiré en Titan Legend, un reconeixement que es dona a la gent que fa una sèrie de quilòmetres, i aquest any jo arribaré a aquesta quantitat.

Com definiries les proves de Titan?
Són molt diferents a una cursa normal, i segurament per això estic tan enganxat. A les curses habituals t’apuntes, agafes el cotxe, arribes a lloc, agafes la bici, fas la cursa i quan acaba te’n tornes cap a casa. En canvi, a la Titan convius 24 hores al dia durant sis dies amb tota la gent que en forma part, tant ciclistes com organització, fisios, etc.
Una altra cosa que a mi m’agrada molt de les proves Titan és que et donen un track que no és obligatori de seguir al 100%. S’han de passar pels punts de control però si tu vols arriscar-te i escurçar en alguns trams de recorregut, pots fer-ho.

Què és el més dur d’aquestes proves?
El desnivell no és massa dur, no n’hi ha molt. Les condicions en què hem de portar la bicicleta, amb la pressió de les rodes molt baixa, per exemple, fa que es necessiti més esforç per avançar, però al mateix temps això ens permet superar les zones de sorra i dunes.
El vent, que al desert n’hi ha molt, també endureix la prova. Això fa que hagis d’anar sempre amb grup perquè sinó t’esgotes. A les Titan Series, igual que al Dakar, hi ha una etapa Marató en què no es permet l’assistència entre dos dies de cursa, havent de portar tot allò necessari a sobre.

I la calor?
També. Nosaltres sortim a les 8 del matí, però a partir de les 12 ja hi ha 40 graus de temperatura i s’ha de saber patir. La gent que fa les etapes en 10 o 12 hores, arribant a les 6 de la tarda, jo els admiro perquè passen moltes hores sobre la bici amb moltíssima calor. Jo intento fer les etapes el més ràpid possible per patir el menys possible, aquesta és la meva filosofia. Normalment, jo, a les 12.30 o 1 del migdia ja he acabat l’etapa.

Quins resultats has aconseguit a les Titan Series?
En aquesta última de l’Aràbia Saudita vaig aconseguir la primera posició per a majors de 50 anys i la novena a la general. Abans, en les diferents Titan Deserts que he disputat he arribat a quedar 2n i 3r de la meva categoria i el millor resultat a la general va ser el 33è lloc de l’any passat.

Tens previst alguna cursa més a l’estranger per aquest 2020?
La que faré segur serà la Titan Desert. Després, al setembre, en fan una a la Baixa Califòrnia, a Mèxic. M’agradaria anar-hi, però en aquests casos també depenem molt de si trobem patrocinadors o no.

Has estat aficionat a la bicicleta tota la vida?
És una afició que ja ve del meu pare, a qui li agrada molt. Ens va injectar el virus de la bici a mi i a tota la família. Als 14 anys vaig començar a competir amb bici de carretera per la zona i no se’m donava malament. Però amb 16 anys ja vaig veure que no m’hi podria guanyar la vida i vaig començar a treballar i estudiar. M’agradava moltíssim, però també era conscient que no tenia prou qualitats per a arribar a ser professional. Qui arriba a professional de qualsevol esport és perquè està tocat per la vareta.

Si t’has de perdre en alguna zona de l’Anoia amb bici, per on aniries?
Si surto amb bici de carretera m’agrada molt fer la volta a la Serra, anant cap a la Llacuna i tornant per Vilafranca. Si he de fer llarga distància me’n vaig fins a Prades i torno, però això ja són més de 200 quilòmetres.
Si he d’anar per muntanya, m’agraden les zones tècniques. Hi ha un lloc per aquí, Les Agulles, que va des del Castell de Queralt, fent totes les agulles i que acaba a la Fou de Tous. Aquesta és una ruta que m’agrada molt.
Una cursa que fan aquí cada any és la Pana de Tous, i aquesta és espectacular, de les més maques que faig. Igual que la Pedals de Tros de Santa Coloma de Queralt.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta