Entrevista a Fèlix Simón (I): “La Vegueria Penedès ens l’hem de creure tots. I els primers som la gent del territori”

30

Jordi Puiggròs

La setmana passada us anunciàvem a La Veu que el pròxim mes de febrer se celebrarà al Castell de Castellet i la Gornal (l’Alt Penedès) un congrés destinat a definir el model de la Vegueria Penedès, del qual forma part el centre i el sud de l’Anoia. És una iniciativa de l’entitat Pro Vegueria Penedès, que veu amb preocupació la lentitud en el desplegament de la unitat territorial per part de la Generalitat. Aquest mes de novembre es faran quatre sessions de treball prèvies, la primera de les quals es farà a Igualada, el dia 9, dissabte de la setmana vinent, a l’Espai Cívic Centre.
Hem parlat amb Fèlix Simon, portaveu de Pro Vegueria Penedès, sobre el per què d’aquest congrés i quina és la situació d’aquest assumpte, encara força desconegut per a molts anoiencs.

Recentment, heu decidit donar empenta a la vegueria amb un congrés. És la manera d’evidenciar des de la societat civil que els polítics, i especialment la Generalitat, no està fent la feina?
La Vegueria Penedès ens l’hem de creure tots. I els primers som la gent del territori. Ens cal tenir molt clar quin model de Vegueria volem, això vol dir definir les bases per construir el nostre projecte col·lectiu amb garanties de futur, major benestar per a tothom, i, alhora, contribuir des del Penedès a un món més sostenible, més just i solidari, el que vol dir, prioritzar el bé comú. I el Govern de la Generalitat, ens ha de posar les eines, per fer possible la proximitat dels serveis i la presa de decisions, d’acord a les necessitats reals del territori. Després dels reconeixements obtinguts al Parlament, el 2010 i el 2017, de l’àmbit i la Vegueria, ens trobem encallats en la fase prèvia que té per objectiu vertebrar la xarxa territorial, per això el Govern ha de fer les assignacions pressupostàries suficients i desplegar finalment les infraestructures territorials.

Veig que el congrés estarà estructurat en diferents àmbits de treball, i just la primera sessió es farà a Igualada, després a d’altres municipis de la Vegueria. Per què heu volgut fer-ho així, i no tot plegat en una sola ciutat?
Volem fugir del centralisme, ja que és consubstancial al poder, els ciutadans preferim un model descentralitzador. Creiem que és fonamental mantenir les diferències reals que tenim entre les quatre comarques i això és una riquesa que ens complementa i ens fa més forts, ja que ens permet treballar units, que és molt millor que fer-ho simplement junts.
A cada una de les quatre capitals penedesenques, li correspon el 25% de tot el protagonisme; des de la Delegació del Govern al Penedès, s’ha de dinamitzar i coordinar tot aquest procés. Per aquesta raó hem volgut celebrar a Igualada, el Vendrell, Vilanova i Vilafranca, les quatre jornades prèvies, uns debats que han de ser transversals, inclusius, plurals i oberts a totes aquelles persones, entitats, institucions… que vulguin fer aportacions, que creguin disposar de propostes que responguin als reptes d’una societat del segle XXI.

Els àmbits de treball són Empresa i Coneixement, Cultura i Patrimoni, Model Turístic Sostenible i El Territori, Infraestructures, Regió Agroalimentària. Sembla ben bé fet a mida per a cadascuna de les 4 comarques que integren la Vegueria. És així?
Des de fa uns mesos treballem intensament en els preparatius per arribar al Congrés, i el més difícil ha resultat triar la temàtica de les 4 ponències; al final ha resultat una qüestió de prioritats, i creiem que amb la nostra elecció podrem donar una resposta intel·ligent i superar una “resignada passibilitat” que viu la nostra comunitat penedesenca. Portem 10 anys esperant l’aprovació del Pla Territorial Parcial (Departament de Territori i Sostenibilitat), i 3 anys, esperant el desplegament dels serveis de la Vegueria (Departament de la Vicepresidència, i d’Economia i Hisenda).
El nostre model es caracteritza en què el principal àmbit on recau la major part de competències polítiques segui al nivell entremig, els de les vegueries, entre els municipis i el govern català.

El país està ara molt esverat i capficat en altres assumptes, sobretot arran de la sentència del TS. Ara és el millor moment per fer el congrés?
Són temps difícils i calen estratègies sòlides; vivim en una societat amb violències estructurals. Cal una protesta general i continuada contra la repressió. No podem paralitzar el país i menys el territori, les revolucions es fan sense demanar permís, i cal avançar en totes direccions, aprenem i resistim.
El dia 21 de febrer del 2020, és la data escollida per celebrar el Congrés, no pas casualment: és l’endemà del dia que s’acaba el termini que estableix la Llei, per desplegar els serveis territorials de la Generalitat al Penedès.

Quan s’acabin totes les sessions de treball, es farà una presentació de conclusions el 21 de febrer. I després, què?
El Congrés que celebrarem al castell de Castellet, declarat com a bé cultural d’interès nacional, seu del Centre Internacional UNESCO per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies, ha de permetre abordar els principals reptes, que ha d’afrontar la nostra societat, amb la preocupació ambiental de taló de fons, seguint els dictats de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, i els diferents aspectes d’una ecologia integral, que incorpori clarament les dimensions humanes i socials.
Dels 4 àmbits temàtics, n’ha de sortir un de sol, integrat i entendre’l com un tot.
Posteriorment recollirem totes les intervencions i les conclusions definitives, i les presentarem el mes d’abril amb una edició impresa.