Exportar l’experiència d’una universitat al territori

48

Una de les realitats de les quals podem sentir-nos orgullosos la gent de l’Anoia és la de comptar en el si de la comarca amb una facultat puntera en formació universitària. Em refereixo a  l’Escola d’Enginyeria d’Igualada que avui ofereix avui el grau i el màster en Enginyeria del cuir i la càtedra A3 in Leather Innovation que és un referent internacional per la seva vinculació amb les empreses del sector. El clúster de la pell és avui un motor cabdal per l’economia de la comarca que ocupa 1.200 persones, factura més de 170 milions d’euros cada any i exporta més d’un 80% del que produeix. És un exemple reeixit de la transferència entre universitat i empresa. La facultat adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya és l’hereva de l’Escola Sindical Superior d’Adoberia d’Igualada que els industrials adobers van fundar el 1958. És el que ha permès aquesta vinculació entre universitat i empresa per poder-se adaptar a les transformacions i als reptes del sector, amb una dada molt rellevant a tenir present: el 100% de l’inserció laboral dels alumnes, després d’haver pogut fer pràctiques remunerades.

opinio-miquel-canet-veuanoia
És evident que des del tercer sector no podem parlar d’aquesta incidència de la universitat en les empreses amb missió social sense ànim de lucre ni d’aquests índex d’ocupabilitat. Però des d’Àuria ens plantegem seriosament com ha de ser el mercat laboral del futur i quines possibilitats tindran de participar de la inserció els col·lectius en risc d’exclusió o les persones amb discapacitat. Ho fem amb les conclusions en mà després d’haver celebrat el passat mes de maig  el Fòrum d’Innovació Social a Sitges, sobre el futur del mercat del treball, i les Jornades.Incorpora amb la Fundació Bancària ‘La Caixa’, el passat mes de juny amb el títol Empreses inclusives, territori responsable.

 
En aquests espais de reflexió i debat hem sabut que la irrupció de les noves tecnologies i la robòtica substituiran moltíssims dels llocs de treball que avui coneixem, molts dels quals es desenvolupen en centres especials de treball. Però també sabem que la població activa acumula més esperança de vida i que, per tant, les professions orientades als serveis a les persones, adreçats  a la cura, a la salut, al benestar i la qualitat de vida hauran també de créixer.   Això ens planteja la necessitat d’establir ponts també amb la universitat perquè coneguin les necessitats d’una bossa de població molt específica: la de persones amb discapacitats que presenten circumstàncies d’envelliment substancialment diferents. Com ho hem de fer? Aquest és part del repte: trobar espais de cooperació entre les empreses del tercer sector i els futurs professionals per aprendre a reciclar persones que avui ocupen llocs de treball molt mecànics i repetitius. Però també formar professionals per atendre amb serveis actius i de qualitat la tercera edat. En aquest sentit, només podem estar oberts als canvis amb aquesta inquietud permanent d’entendre què ens depara el futur.  De moment, ho fem explorant possibilitats per seguir sent el motor de la inserció laboral al territori per als col·lectius més vulnerables. Però no perdem de vista aquesta voluntat de construir i ser un altaveu de tot aquest segment que serà destinatari, tard o d’hora, de moltes d’aquestes professions que vindran: prestar serveis a les persones.

Miquel Canet

Gerent de Fundació Àuria