El polígon de les Comes… – Jordi Cuadras

0

Polígon les Comes.JPG Us convido a passejar pel polígon de les Comes qualsevol dia d’entre setmana, matí o tarda. Tan és. I veureu que fa pena. Podria dir-ho perquè hi ha moltes indústries que ho estan passant malament degut a la situació econòmica o per aquelles que han hagut de tancar els darrers anys. També podria dir-ho perquè és un polígon que qui el va projectar ho va fer amb poca visió de futur, ja que no va saber o no va voler veure que les zones residencials l’acabarien ofegant (error històric que es podria repetir amb la zona industrial que es vol fer ara al barri de Fàtima). Qui el va idear tampoc va pensar en les necessitats reals de la indústria del segle XXI que demana grans parcel·les on ubicar-se i créixer horitzontalment, enlloc de polígons ultracompartimentats com el d’Igualada que enlloc d’acollir gran indústria s’ha hagut de conformar en tenir petites fàbriques i tallers o, fins i tot, magatzems que no han servit per acollir una gran factoria i donar un veritable revulsiu econòmic a la ciutat. Tot això, dit amb el major reconeixement pels qui han invertit en tirar endavant el seu negoci allà i que hi aixequen la persiana cada dia. El problema no és el contingut, és el continent. De motius n’hi ha uns quants però passejant-hi, el més explícit, és que el polígon de les Comes fa pena perquè és una selva de cotxes mal aparcats; el màxim exponent de l’incivisme dels conductors igualadins i de la forta dependència del cotxe que té gran part de la gent d’aquesta ciutat. És autènticament surrealista fer l’exercici d’anar comptant la quantitat de cotxes que aparquen, impunentment, damunt de la vorera, ja sigui al costat de les façanes de les fàbriques, a la zona de la renglera d’arbres o al mig, on hi ha la zona de vianants. És igual. La pregunta és: al polígon hi falta aparcament? I és clar que no hi falta aparcament. L’únic que passa és que qui aparca damunt de la vorera té una mandra absoluta de caminar, ni que sigui 5 o 10 metres, des de l’aparcament lliure que trobaria fins a l’entrada de l’empresa on treballa o on hi va de visita. El més fotut del cas és que els conductors practiquen aquest exercici encara que tinguin lloc lliure a la calçada. De veritat que no entenc per què veuen com una cosa absolutament normal aparcar damunt la vorera. Ho farien a la rambla, al passeig o en qualsevol altre carrer de la ciutat? La policia no passa mai pel polígon? Si hi passa, fa cas omís de tot això? Segurament, molts d’aquests conductors després seran els primers en queixar-se de que moltes voreres del polígon estiguin escaramussades (que ho estan) però és que si el cuidem d’aquesta manera, no m’estranya! També cal dir que, tot i que són minoria, hi ha empreses que han arreglat la zona de jardí que delimita a les seves façanes, i es nota la diferència. El carril bici construït en alguns carrers també va permetre oferir una millor imatge perquè evita aquest aparcament incontrolat dels cotxes, a més de facilitar una mobilitat alternativa. Es tractaria, només, de fer servir les zones d’aparcaments degudament senyalitzades a la calçada encara que això vulgui dir caminar uns metres i no aparcar a la vorera mentre hi ha llocs lliures on toca. I és que entre això i les herbes que hi creixen sense que ningú les talli, la imatge que oferim de la suposada major zona d’activitat econòmica d’Igualada és ben penosa. Potser serveix de metàfora del moment que estem vivint com a ciutat. Jordi Cuadras