L’educació inclusiva és un terme en boca de molts avui en dia, però sabem què vol dir realment inclusió o bé sovint ho confonem amb integració? No podem dubtar a l’hora d’afirmar que les nostres escoles són a hores d’ara espais integradors que acullen a tots els infants, amb les seves limitacions i punts forts que ens cal tenir en compte en el procés d’aprenentatge. Una educació de qualitat per a tots ha de ser-ho a banda de les condicions personals, de l’origen social o de les capacitats de cadascú.
A més a més d’acollir a tothom, però, hem de saber donar resposta a la diversitat i les necessitats específiques presents a les aules, tal i com recolza Ainscow (2001), identificant i eliminant barreres que dificultin l’aprenentatge i el desenvolupament integral. Una fita per la que la majoria de centres educatius treballen a diari, aportant recursos materials i humans en la mesura del possible. Però tot i així, seguim veient que aquests sovint no són suficients per a la correcta inclusió d’aquest alumnat. En aquest punt, els mestres ens preguntem: què més ens cal fer? La resposta no és senzilla, ens cal un gir a l’hora d’entendre l’educació.
Les nostres aules ja no són les del segle passat. Igual que a nivell físic les escoles han obert les portes a les noves tecnologies, també cal incloure a tots els infants en unes activitats en les que tots i totes s’hi sentin partícips i alhora puguin aprendre els uns dels altres. Això implica que, com a guies de l’aprenentatge, hem de ser flexibles per adaptar-nos als canvis constants i variats com ho són els alumnes. Les metodologies de caire obert han de ser una realitat a l’escola del segle XXI. Un dels topalls amb els que ens trobem els mestres són els materials d’aprenentatge als quals ens arrelem. En realitat, però, ja som moltes les escoles que tenim a l’abast eines educatives 2.0 que ens impulsen a tenir contingut multimèdia actualitzat a només un click, per exemple. Si a aquesta nova manera d’entendre l’ensenyament hi afegim petits canvis en l’organització dels centres així com un treball en xarxa entre tot l’alumnat, equip docent, agents externs i famílies, de ben segur que podrem crear millors condicions, afavorint que tothom pugui aprendre a l’escola.
Només hi haurà inclusió social si aquesta és real als centres educatius, alhora que només hi pot haver inclusió a l’escola quan aquesta està pensada per i per a tots a nivell metodològic i organitzatiu.
MARIONA BARGUÉS Tutora de 4t, i SÒNIA PUIG Psicopedagoga de l’Acadèmia igualada.
