1930 – Comença el projecte de l’escola Garcia Fossas i s’enderroca l’illa de cases per crear la Plaça del Pilar
1

14 de setembre de 2019

El 7 d’abril de 1930, va aprovar-se el projecte de construcció d’un edifici que encara avui es conserva amb la finalitat que es va crear. Es tracta de l’escola Garcia Fossas, que va ser inicialment un centre d’ensenyament mitjà. Havia de ser també un orfenat, de fet, a aquest edifici se’l coneixia a la ciutat, fins fa alguns anys, com “l’Orfelinat”. Avui és un centre escolar d’ensenyament infantil i primari.

Exactament, tal i com es va explicar en les visites guiades en ocasió del 75è aniversari de l’escola, l’any 2008 -a càrrec del secretari del Patronat Garcia Fossas, Jaume Farrés- l’actual edifici de l’escola havia de ser inicialment un orfenat que seria regit per una fundació que tenia per nom Orfelinat Garcia Fossas. Tot i això, la instal·lació mai no va desenvolupar la tasca que hi havia previst l’industrial Artur Garcia Fossas, mecenes de l’obra. L’esclat de la guerra civil va obligar que l’orfenat passés a usar-se com a Grup Escolar de l’Escola Nova Unificada quan va entrar en funcionament l’any 1937. Però aquest no va ser el primer punt d’Igualada en què es va realitzar l’ensenyament mitjà, ja que quatre anys abans es va posar en funcionament l’edifici que actualment ocupa la Fundació Privada Àuria.

El col·legi Garcia Fossas, en l’actualitat.

Cost de 300.000 pessetes
La construcció va costar unes 300.000 pessetes pagades per Garcia Fossas i l’obra va ser un dels projectes estrella de l’arquitecte barceloní Bonaventura Bassegoda i Amigó. De l’edificació se’n va encarregar el contractista d’obres Pere Vilarrúbies, que va començar l’obra l’octubre de 1935 i va acabar-la el maig de 1937, ja en plena guerra civil. L’edifici es va fer pensant que seria un orfenat, i per això va mantenir una estructura en què es pensava en utilitzar el primer pis per les aules i el menjador, el segon per als dormitoris i el tercer per a la comunitat religiosa.

Amb l’esclat de la guerra, l’edifici va entrar en funcionament com una escola normal, tot i que les coses van canviar ben aviat. A l’abril de 1938, davant l’ensorrament republicà al front d’Aragó i els bombardejos que estaven patint algunes ciutats catalanes, les autoritats republicanes van decidir utilitzar el col·legi Garcia Fossas com a Hospital de Sang -que és el nom que es donava als hospitals de guerra- i van construir un sofisticat refugi antiaeri, que era destinat al personal mèdic de la ciutat, de vital importància en unes dates com aquelles.

Anuncis de l’època

Per tal d’adaptar la instal·lació al seu nou ús, es van fer algunes modificacions, com la construcció de la sala d’operacions de l’hospital. Artur Garcia Fossas, que juntament amb el seu germà Jaume tenia una factoria d’olis al barri de Sants de Barcelona, va donar un milió de pessetes pels futurs pagaments que hagués de fer el col·legi i que es va utilitzar després de la guerra.

Reobertura el 1941
Passada guerra civil, l’edifici es va reobrir el 3 d’abril de 1941 com a Grup Escolar Públic, funcionant com a tal fins a l’actualitat. Va ser aleshores quan es va inaugurar també el menjador escolar i es va crear el Patronat Garcia Fossas per gestionar-lo. També es va utilitzar l’hort del pati del recinte per subministrar les fruites i verdures que el menjador necessités, però al 1966 aquell espai va ser substituït per dos camps de futbol. El refugi antiaeri que també es troba al pati de l’escola no va haver de ser utilitzat mai durant el tram final de la guerra. De fet, una part no va poder ser acabada. Tenia cinc sortides, però ara només n’és oberta una, ja que la resta queden sota de l’actual pista poliesportiva i d’altres zones del pati.

Anunci de l’època

Edifici singular
Estructuralment l’edifici és simètric, i juga amb tres elements en la part plàstica: l’arrebossat gris i carreu a la planta baixa, el totxo vist en el primer pis, i l’estucat blanc en l’última planta. En la part central de l’edifici, i feta amb pedra, hi trobem una balconada. Sobre d’aquesta, un escut de la ciutat flanquejat per dos nens. Aquest escut és obra de l’escultor Ferran Serra. Per l’època en què va ésser construït, per les característiques generals, i per les particularitats del grup escultòric, podem dir que l’edifici s’engloba dins el corrent Noucentista.

La Plaça del Pilar
El 3 d’octubre de 1930, l’Ajuntament va aprovar el projecte d’enderrocament de l’illa de cases entre els llavors carrers de la Bonanova i Font-Vella, que, amb el temps, donaria lloc a la Plaça del Pilar, que existeix en l’actualitat. Era alcalde Josep Lladó Ferran.

L’illa de cases que va formar la plaça del Pilar.
Noti’s, al fons, l’actual edifici de la Caixa, al carrer Custiol.
Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta