Bernat Roca
Va ser Domingo Ferrer i Valls, alcalde d’Igualada, qui el 8 d’octubre de 1914 profèticament va dir que: «Vindran molt fàcilment conflictes pel menjar; poden venir germans expatriats i debem ajudar-los; pot també venir una peste amb motiu d’aquesta guerra esfereïdora.» La Primera Guerra Mundial va desballestar el món tal com havia evolucionat durant el segle XIX. Fruit de les tensions imperialistes, de la cursa d’armaments animada per la revolució tecnològica i industrial, el sistema d’aliances europeu i l’ultranacionalisme balcànic, la Gran Guerra, que és com va ser coneguda pels seus contemporanis, ho va canviar tot. No va ser, com es va arribar a dir, la guerra que havia d’acabar amb totes les guerres ni una gesta gloriosa ni èpica. Va ser una massacre humana i un daltabaix econòmic que ensenya com la frivolitat dels qui manen quan juguen amb el poble pot sortir molt cara. La història ensenya, però no té alumnes.
El conflicte va tenir uns efectes estimulants per l’economia igualadina que va veure’s beneficiada per la neutralitat espanyola durant el conflicte. L’electrificació de la indústria igualadina, que havia vist com en pocs anys l’aparició de l’Electra Igualadina havia comportat l’extensió de l’energia elèctrica. Els blanquers van incorporar aquesta energia que permetia multiplicar la producció i escurçar els processos. Corretges, bosses, soles de sabata… Eren alguns dels productes que la indústria podia proporcionar als exèrcits, principalment aliats. No tot van ser flors i violes. Com se sap els períodes de creixement generen un efecte tisora i la inflació de preus no es va fer esperar. L’esclat de la Revolució Russa el 1917 va donar, i així ho recull la premsa local de l’època, esperances als treballadors d’una onada revolucionària que alliberaria Europa de l’opressió de la guerra i el capitalisme. Els obrers van haver d’esperar anys i l’arribada de la República inicia un cicle revolucionari que es tancarà amb la victòria de Franco el 1939 després també d’una guerra cruel. La història ensenya, però no té alumnes.
Però un fenomen molt important i dramàtic d’aquell temps va ser la Grip Espanyola (que no era espanyola sinó que Espanya va ser l’únic país que va fer una publicació real dels afectats) de l’any 1918. Sols a Igualada van morir 104 persones de pneumònia i 29 de grip durant l’octubre de 1918. L’alcalde de 1914 havia encertat tràgicament. L’ajuntament va prendre mesures per pal·liar la tragèdia ja que més de 130 morts en una ciutat de poc més de 10.000 habitants era una xifra espantosa. La carta del llavors alcalde Ramon Guitart i Pons és digna de ser estudiada d’allò que s’espera d’un batlle en una situació crítica: solidaritat i empatia. Encara avui emociona llegir aquestes notes mecanografiades el 16 d’octubre de 1918. Cito textualment: «L’esperit d’humanitat que ha donat sempre aquesta ciutat i que es posat de relleu quant la misèria i les enfermetats han portat la desgràcia a les famílies.» La carta apel·la a la solidaritat dels igualadins envers els seus conciutadans per fer un recapte de productes pels més necessitats i per les famílies dels quals no poden treballar davant l’epidèmia. Virtus unita fortior.
