Tot plegat, per què?
T

2 de març de 2021

Sóc dels que creuen que les manifestacions i destrosses d’aquests darrers dies no són només per protestar per l’empresonament del raper Pablo Hasél. Aquesta pot haver estat la gota que ha fet vessar el got, però hi ha causes més profundes de les quals poques vegades es parla.

No deixa de ser curiós, segons diuen els mitjans de comunicació, que molts dels participants en els aldarulls són menors d’edat. Caldria veure també quants procedeixen del mon estudiantil i quants formen part d’aquest jovent marginal que no veu cap perspectiva de futur en la seva vida. Són els grups antisistema que pretenen fer caure una societat que consideren intrínsecament injusta. I com que no tenen o no accepten altres mitjans per canviar-ho tot, adrecen la seva violència als elements més visibles d’aquesta societat: la policia i els establiments bancaris. I quan la violència es descontrola, llavors ja qualsevol signe d’estabilitat pot ser objectiu dels seus atacs. Siguin, posem per cas, petites o mitjanes empreses o mitjans de transport personals… Em va commoure la persona que davant l’esquelet de la seva moto cremada es lamentava amb llàgrimes als ulls que li era imprescindible per anar a treballar. I hi anava en moto estiu i hivern perquè el sou no li arribava per comprar-se un cotxe de segona mà.

Motius de protesta no en falten. Vivim en el món de la mentida, en el qual –començant pels partits polítics- es promet allò que no es pot donar. La llista de promeses incomplertes ompliria un llibre sencer. Però te el poder qui te la força i no hi ha cap mecanisme eficaç per controlar la despesa pública o els favors mutus que es fan el capital i la classe política. Aquest jovent que veu la política com el gran engany, s’adona que més enllà de les paraules no hi ha fets que les corroborin. I quan hi ha fets, moltes vegades son fruit de conxorxes que no pretenen millorar les condicions de vida de la població sinó fer servir els recursos per a despeses milionàries que beneficien només a uns quants i d’on els promotors n’extreuen beneficis ben sucosos.

Totes les societats tenen el seu costat fosc, però normalment els casos de corrupció afecten només a uns quants privilegiats. Però quan es comprova que a la societat espanyola la corrupció i la mentida abracen tots els estaments, des de la monarquia en avall, mentre el conjunt dels ciutadans veuen minvar els seus recursos, no és estrany que la indignació exploti amb una ràbia i violència que fins ara no estàvem acostumats a veure.

Amb això no vull justificar els actes violents, però sí que m’agradaria que cadascú analitzés el seu grau d’implicació en les causes que els provoquen. Però en un país on fins i tot la justícia és una entelèquia, dubto que es faci res per reconduir aquestes males praxis.
En realitat, caldria començar perquè la ciutadania tingués clars els recursos per fer valer els seus drets. Veig la violència d’aquests dies com l’explosió d’una ràbia que es fruit de la ineficàcia de la justícia. En tenim un bon exemple en els desnonaments d’habitatges que condemnen persones vulnerables a viure al carrer. Pot ser legal, però no és just. I si un sistema no es just cal canviar-lo.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta