Un article de
Carmel·la Planell Lluís

Historiadora, periodista i fotògrafa

6 d'abril de 2025

Testimonial i memorable, “Fotògrafs, Dona i Moda, Igualada”

4 minuts

“Fotògrafs, Dona i Moda, Igualada”, organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, sota la direcció de Marta Vives, qui va aportar, alhora, la documentació i els textos pertinents; i, amb la coordinació, disseny d’imatges i muntatge de la mà del fotògraf igualadí, Roger Velazquez, presentada en qualitat de mostra fotogràfica durant els dies del FineArt 2025, s’ha consolidat com a una exhibició que, atesa la seva idoneïtat gràfica i històrica, va molt més enllà del valor puntual i efímer de qualsevol exposició. En aquest sentit, personalment, entenc que, en aquesta pàgina, més enllà del record del magnífic contingut fotogràfic de la mostra, li és escaient un repàs dels fons històrics i material gràfic d’arxiu destinats a explicar -o millor vestir- detalladament i cronològicament els diferents capítols de l’univers de la moda a Igualada, prenent com a protagonista -per a aquesta avinentesa- a la dona.

Això és, “Fotògrafs, Dona i Moda, Igualada”, en tant que reclam publicitari, a través de la fotografia, va assolir un evident interès a principis del segle XX quan la imatge fotogràfica anava substituint les atractives il·lustracions (de significats dibuixants i pintors) sobre la moda de la centúria anterior. Així, els progressius avenços tecnològics esdevinguts en el camp de la fotografia, amb unes càmeres cada cop més ben dotades per a la il·luminació, l’enfocament, la composició fotogràfica, etc., perseguint, amb rigor creatiu, la millor qualitat estètica de la seqüència fotografiada, van permetre una autoria d’imatges que pas a pas s’anava superant, tot plasmant en cadascun dels projectes publicitaris, una marcada subjectivitat, és a dir, la particular visió de l’autor/a de la fotografia.

Cadascuna de les mirades fotogràfiques, a més de representar una realitat a partir de l’objecte fotografiat, creaven i recreaven una escenificació en què el factor moda -com a producte- havia de guanyar un especial interès per a presentar-lo públicament de la manera més persuasiva possible. Efectivament, al marge de la presència o no d’una model per a un anunci -segons es tractés de l’edició de fotografies de catàleg o de revistes publicitàries- la millor fotografia acabava sent aquella que realment reflectia l’essència, la funció i la qualitat del producte (de moda) fotografiat. Tanmateix, l’encert de cada projecte fotogràfic a l’hora de ser publicitat comportaria l’apreciació personal i resolutiva del públic en donar resposta, o no, a l’èxit de mercat d’una marca determinada.

Des d’aquesta perspectiva només el pas del temps permetria, al costat dels professionals de la fotografia, tant de la nostra ciutat com forans, i d’una proliferació consegüent d’agències publicitàries, que els fabricants (creadors del producte de moda) igualadins es fessin seu l’estímul que els podia concedir l’univers publicitari, reflectint les tendències del moment, l’estil del fabricant (amb els seus dissenyadors), la naturalesa de la marca i el segell d’identitat de l’empresa.

Justament perquè l’exposició es proposava una visió de la història de la fotografia publicitària a Igualada, és obligat d’enumerar algunes de les persones que amb el seu treball fotogràfic, referit explícitament a la “dona” a l’univers de la “moda”, a la capital anoienca, des d’unes pioneres publicacions fins als nostres dies: Joan Domingo Bisbal, lgnasi Castelltort, Hipòlit Trullàs, Trullols, Josep M. Andreu, Josep Roig, Jaume Noguera, Roger Velázquez, Jaume Solé, Josep Balcells, Marc Vila, Jordi Valldaura, Anna Batalla, lris Muñoz, Mireia Guilella i Eulàlia Prat.

A nivell temàtic, atès el mode de presentar la dona a les fotografies ideades i creades per a la publicitat; òbviament, en el nostre context local, igual que a l’àmbit estatal, els imperatius patriarcals i sexistes del règim van marcar durant llargues dècades els estereotips en què s’anava situant la dona als anuncis publicitaris, relegant-la a l’espai domèstic. De fet, una imatge potser un xic aperturista es començava a visualitzar a mitjan dels setanta, encara sotmesa als criteris masculins; amb tot, l’autèntica consolidació dels anuncis de moda i estètica femenina, desplaçant la dona de la llar i fent-la més lliure i independent, no es va fer realitat fins ben entrada la dècada dels vuitanta, gràcies als postulats de l’lnstitut Català de la Dona en presentar-la com a garant d’uns certs drets igualitaris. Emperò, aquest presumible avenç, d’aleshores ençà, no ha evitat la proliferació d’anuncis presentant la dona segons un quimèric ideal de bellesa femenina, quan no com a un pur objecte sexual.

T'ha semblat interessant? Comparteix l'article amb els teus contactes!
Comenta aquesta entrada:
Et recomanem×

Oferta Dia de la Mare

Subcripció anual prèmium PLUS

El diari a casa teva cada setmana + accés il·limitat a tots els continguts web, sense anuncis!

des de
4
'99
/mes
o
des de
60
/any
Escull el teu format:

Oferta llençament 2025

Subscripció prèmium anual

Accés il·limitat a tots els continguts web

des de
4
'99
/mes
o
des de
20
'00
/any
Subscriu-te ara!Altres subscripcions