24.4 C
Igualada
Dissabte, setembre 19, 2020

S’ha de pagar l’impost de plusvàlua si no hi ha un increment real del valor del terreny?

L’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) popularment conegut com “plusvàlua” fa tributar l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana per raó de la seva transmissió (venda, donació, herència, etc.), sense perjudici d’uns concrets supòsits que la norma exempta, com és el cas de la transmissió de l’immoble entre cònjuges o a favor de fills per sentència de nul·litat, divorci o separació del matrimoni. La finalitat és fer tributar per l’increment entre el valor al moment de l’adquisició (per exemple compra) i el del moment de la transmissió (per exemple vendre). Però la realitat és que la quota a pagar no és el resultat d’un efectiu increment de valor del terreny entre la data d’adquisició i la de transmissió, sinó a partir del valor donat per l’administració en l’Impost de Béns Immobles (IBI) sobre el que aplica uns percentatges. La norma, el que fa és una espècie de ficció jurídica de tal que tota transmissió d’un terreny urbà genera un increment de valor subjecte a la tributació, independentment que entre la seva prèvia adquisició i la nova transmissió s’hagi generat realment un increment de valor.

Aquesta és la conclusió a la que ha arribat la recent Sentència del Tribunal Constitucional (TC) de 16 de febrer 2017 i en el mateix sentit la més recent d’1 de març de 2017. Les sentències són fruit d’una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada a arrel d’una liquidació tributària de IIVTNU en el territori de Guipúscoa la primera i d’Àlaba la segona. El cas té causa doncs en l’import de plusvàlua del territori Històric de Guipúscoa i la norma Floral d’Àlaba, però entenc és extrapolable la interpretació essencial a l’ IIVTNU aplicable a la resta de l’Estat Espanyol: El Tribunal Constitucional no declara inconstitucional l’IIVTNU sinó certs articles sols en la mesura que fan tributar (pagar l’impost) en situació on l’increment de valor és inexistent, és a dir, que és el que aquí ens interessa: el Tribunal Constitucional declara inconstitucional pagar IIVTNV si no ha hagut un veritable increment de valor i, per tant, cal incloure aquesta possibilitat en la norma, fent així una crida al legislador perquè modifiqui la llei de tal que no tributin els supòsits d’inexistència d’increment de valor.

Vull aprofitar a dir que ja en Sentències de 21-03-2012 i 22-03-2012 el Tribunal Superior de Catalunya va decidir que no tindrà lloc el fet imposable (el pressupost de fet per aplicar IIVTNU) si no s’acredita i es prova en termes econòmics i reals un increment de valor. Ateses aquestes sentències del Tribunal Constitucional, que jurídicament entenc extensives i aplicables a la Llei estatal de l’IIVTNU (que és l’aplicable a Catalunya) en allò relatiu a la inconstitucionalitat si ha esdevingut un increment real de valor i, per tant, no procedeix pagament. Tenim així oberta la porta tant a recórrer properes liquidacions com a reclamar aquelles satisfetes no prescrites (4 anys). Fer esment que el Tribunal Constitucional també té pendent de pronunciar-se en qüestions iguals plantejades en relació a la normativa estatal de l’IIVTNU (a Jerez) i és d’esperar ho faci en termes similars.

El govern de l’Estat, segons fonts publicades, sembla que ja treballa en la reforma de l’IIVTNU i alguns grups parlamentaris han presentat una iniciativa parlamentària per la devolució dels casos que han satisfet IIVTNU sense efectiu increment de valor, veurem però com queden aquestes anunciades intencions de reforma atès afecta de ple als ingressos dels ajustaments. Encara hi han alguns dubtes, com el cas de l’impost pagat per raó d’equació per herència, però en general s’espera que ja des d’ara s’iniciïn un important nombre de reclamacions dels contribuents, recomanant-se que qui es consideri perjudicat les iniciï el més aviat per evitar prescripcions.

Santiago Portillo, advocat

Compartir
Previous articlePreu i valor
Next articleEsperit innovador

Més notícies

Últimes notícies

Vallbona complementarà les beques del Consell Comarcal per al menjador escolars

L’Ajuntament de Vallbona d’Anoia ha decidit destinar una partida de 1.430 euros per complementar les beques menjador que rebin els alumnes des del Consell...

PDUAECO: cap més conte de fades!

Fa uns tres anys les alcaldies d’Igualada i de Castellolí van intentar que l’empresa xinesa de cotxes elèctrics Thunder Power, amb seu a Hong...

Nou projecte per a la millora de l’espai públic a Sant Martí Sesgueioles

L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles ha impulsat un projecte d’urbanisme per a la gestió i millora de l’espai públic, equipaments municipals i el seu...

Ricard Fuster: “Teníem moltes ganes de tornar a obrir l’Ateneu Cinema”

El Ricard Fuster és la persona que està al capdavant de l’Ateneu Cinema, que després de sis mesos tancat a causa de la pandèmia...

1983 – L’Ajuntament adquireix l’antiga fàbrica Cal Boyer i Cal Granotes

Durant l’any 1983, l’Ajuntament d’Igualada, amb l’alcalde Manuel Miserachs al capdavant, va comprar l’antiga fàbrica de Cal Boyer i l’adoberia de Cal Granotes, ambdues...
Compartir