27.6 C
Igualada
Dissabte, juliol 24, 2021

Racons de l’Anoia: Orpí

Orpí està situat a la zona sud de la comarca amb una extensió de 15,42km2 i amb una població de 151 habitants en el cens del 2020. El municipi té quatre agrupacions de cases: Orpí, Santa Càndia, Feixes i Can Bou. El territori és muntanyós i el clima benigne. Hi abunden els boscos i les deus d’aigua.

Tradicionalment se suposava que el poblament d’Orpí s’havia originat a la vora del castell, construït al segle X i que posteriorment, cap al segle XIV, havia descendit a la vall, a Santa Càndia. Excavacions fetes en la restauració de l’església de Santa Càndia sembla que del poblament del pla ja se’n troben indicis de l’època ibèrica i que possiblement durant època alt-medieval es van replegar a la muntanya per fortificar-se. El terme d’Orpí (Auripino) és esmentat el 978 com a límit dels bisbats de Vic i de Barcelona, i el castell d’Orpí apareix el 987 (com a límit del de Miralles) i el 1005 (any en què la vescomtessa Geriberga donà uns alous del seu terme al monestir de Sant Cugat del Vallès. Formà part dels dominis de la casa vescomtal de Cardona, dins la baronia de la Conca d’Òdena, i la família Orpí en tingué la castlania al segle XIII. Més endavant fou infeudat a la família Sallent. El castell i terme d’Orpí fou adquirit el 1677 pel paraire Joan Serrals d’Igualada a la família Ortal de Saragossa. Restà fins a la fi del règim senyorial en mans dels Serrals i dels seus descendents, els Padró.

L’aprofitament d’aigua per accionar els molins del municipi data del segle XII, però la implantació més notable de la industria paperera i drapera és del segle XVIII i a partir d’aquest moment l’activitat econòmica d’Orpí té les dues vessants: l’agrícola i la industrial. De començaments del segle XX són les obres de captació d’aigua per part de l’empresa Aigües Artés per abastir Igualada i Montbui.

Sant Miquel d’Orpí

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Orpí, tocant al mateix castell. L’església, forca modificada, es troba incorporada dins la rectoria al qual resta totalment supeditada, cosa que es fa ben palesa a la capçalera, on l’absis sembla que sigui una dependència més del casal. Les restes de l’església romànica que trobem a l’actualitat daten de finals del segle XI. Al segle XVII s’hi feren una sèrie de modificacions que modificar la primitiva estructura romànica de al qual, encara en queden alguns elements com són al volta de canó amb arcs torals i l’absis amb arcuacions llombardes. Es tracta d’un un edifici d’una sola nau, capçada vers llevant per un absis semicircular, enfilat, a causa del desnivell del terreny, sobre un alt pedestal obrat amb blocs de pedra poc o molt arrenglerats. La unió entre la nau i l’absis es fa mitjançant un ampli espai presbiteral que alhora marca la degradació entre tots dos cossos d’edifici. La nau, enguixada, és coberta amb una volta de canó de mig punt reforçada amb arcs torals. L’enlluïment que ha estat objecte, priva de veure’n l’estructura, com també de saber si realment és l’original o bé si ha estat reestructurada, cosa que també es pot dir de la volta de mig punt que cobreix l’espai presbiteral. L’absis, per la seva banda, accepta una volta d’un quart d’esfera.

Emplaçament: Situat a la part més baixa del nucli d’Orpí, sota el castell.

El Castell

El castell d’Orpí el trobaríem ja documentat l’any 978. Del Castell d’Orpí actualment solament es conserva una torre poligonal, ben restaurada, integrada en un gran casalot. La torre té sis cares però amb dues cares quasi fusionades i de forma curvilínia, les quals al mateix temps, conjuntament amb el fragment que les uneix, mostren un aparell diferenciat amb relació a les altres cares. Constava de tres pisos separats amb voltes de pedra i que actualment no es conserven. Cal esmentar els grans contraforts situat a l’est i el gran portal adovellat situat a la façana nord. Tot el conjunt ha estat restaurat recentment, i actualment té funcions d’habitatge, restaurant i allotjaments rurals.

Emplaçament: al nucli d’Orpí

Els gorgs de Santa Càndia

La riera de Carme, per salvar els dos-cents metres de desnivell entre la Plana de Miralles i el Riu Anoia, s’encaixa profundament en els materials calcaris que formen la Serra de Feixes i la Censada. El treball d’erosió del riu ha excavat un gorg després de cada saltant, formant un extraordinari esglaonat de petites cascades i basses sobre la pedra. El recorregut molt apreciat pels especialistes en barrancs està temporitzat entre 1 hora i 2 hores de descens segons el grup.

Emplaçament: a la Riera de Carme, entre Santa Càndia i Cal Llenç.

Església de Santa Càndia

És una construcció del segle XIV que es va basar en els fonaments d’un antic temple romànic que finalment no es va bastir mai i que estava format per un absis semicircular amb una única nau. L’art representat és el gòtic tardà o flamíger seguint una estructuració basada en una nau rectangular i absis pentagonal, el portal d’accés es situa a migdia. El portal és una de les parts de l’església que presenta una ornamentació treballada que centra la seva atenció en la imatge en la imatge de Santa Càndia realitzada al timpà i envoltada per. L’estructura interior destaca les pilastres que suporten la coberta i on descansen dues voltes de creueria amb els seus corresponents arcs.

Emplaçament: Santa Càndia

Can d’en pont

Edifici de planta rectangular estreta i allargada amb teulada a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab.. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca i lligats amb morter. Té dos pisos amb grans finestrals amb arc de rajol a mode de galeria, tots de dimensions similars.
La façana d’ingrés s’orienta al nord, i presenta dues entrades a la planta baixa. Aquesta distribució es repeteix a la façana oposada.
L’interior s’ha adaptat a les noves necessitats pel qual s’havia restaurat l’edifici.
La història de la fàbrica de Can d’en Pont, situa aquesta edificació paperera en el context del segle XVIII, concretament l’any 1765 quan Segimon Borrull, paraire d’Igualada, aconsegueix l’establiment sobre l’ús de les aigües i sobre ½ jornal de terra per construir un molí bataner a la partida anomenada “Camp del pont” Tot i això, l’actual nau que es conserva de la fàbrica fou construïda l’any 1910 sent una edificació més moderna que acollirà la fàbrica de Can d’en Pont fins a l’any 1970. La història de Can d’en Pont finalitza amb la compra del mirador per part de l’ajuntament d’Orpí, el qual durant la dècada del 2000 va començar a habilitar l’espai per convertir aquest antic mirador de paper en la sala de festes del municipi.

Emplaçament: Es troba situat a peus de la carretera BV-2131 al Km 8.5.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Les millores al Rovy és la proposta més votada en el Procés Participatiu

El 12 de juliol es va tancar el Procés Participatiu 2021 de Vilanova del Camí que ha impulsat la regidoria de Cultura i Participació...

Festivals

La procedència d’un dels mots protagonistes de l’estiu, per la polèmica amb l’augment d’encomanats, és tan transparent que no en dubtaria ningú: festival és...

El Museu de la Pell acull una exposició sobre els espais recuperats del Barri del Rec

El Museu de la Pell acollirà fins al 26 de setembre l’exposició “Rec Districte Cultural. Un barri en transformació”. Es tracta d’una producció pròpia...

Primer concert del Festival Maig amb els igualadins Marialluïsa

Aquest proper diumenge, 25 de juliol, el Festival Maig havia de fer el concert innagural de la seva vuitena edició. Les noves restriccions decretades...

La Pobla i Igualada, amb la mitjana més alta de quota de l’IBI

La Pobla de Claramunt, amb 628€, i Igualada, amb 620€, lideren el rànquing de la mitjana de rebuts més cars de l’IBI a l’Anoia....
Compartir