“Per a nosaltres, el “NO” és la certesa que no s’ampliarà l’abocador”
"

12 de març de 2021

La Plataforma veïnal “Tanquem Can Mata” porta molt temps organitzant activitats per denunciar les males olors, els problemes de trànsit i altres males conseqüències que comporta l’abocador. En parlem amb el seu portaveu, Carles Bou.

Es tracta d’una instal·lació polèmica de sempre, que ha portat moltíssimes queixes, no només de veïns de part dels Hostalets, sinó sobretot de municipis confrontants. Vosaltres representeu el referent del posicionament en contra d’aquest abocador. La consulta imagino que per a la plataforma era necessària?
És una bona iniciativa, realment és un tema que afecta el nostre futur i de les properes generacions, i veiem amb molt bons ulls que l’Ajuntament hagi fet aquest pas de donar poder a la gent per decidir com volen enfocar el futur del poble.

Quines són les raons fonamentals perquè, des de fa temps, esteu en contra del propi abocador i de la seva ampliació?
Bàsicament, lluitem contra el model de gestió de residus. No ens sembla lògic que, allò que no sabem com reciclar, com reutilitzar, com gestionar, ho acabem enterrant. Això ens genera cert neguit, preocupacions… com quines afectacions té això envers la salut, o quines afectacions tindrà en el nostre territori, i com ens està afectant. Reclamem més transparència, perquè és una instal·lació per desgràcia que ha estat envoltada de molta opacitat. Sí que ara veiem una voluntat d’obertura, de fet es vam reunir amb la direcció de l’abocador fa uns dies. Creiem que hi ha alguna cosa que no ens acaben de transmetre. Per això reclamem el canvi de model de gestió de residus,i el tancament d’aquestes instal·lacions.

Quan parleu de canvi de model. Què voleu dir?
Hi han diverses iniciatives, com pot ser la llei Catalana de Residu Zero o residu mínim, perquè per desgràcia avui en dia tecnològicament el residu zero no existeix, i n’hem de ser conscients. Però sí que volem treballar amb una millor gestió, amb una revalorització, i tancar el cercle de l’economia circular, i que no hi hagi tantes deixalles que acabin en un abocador.

L’empresa, com dius, reconeix errors del passat, però al mateix temps també diu que l’ampliació comptarà amb el fet que avui dia hi ha normatives europees que s’han de complir, o que cada dia hi ha més municipis que reciclen millor, com amb el sistema del “porta a porta”, i que això influirà molt de cara al futur. Coincidiu amb això?
Sí. Qualsevol política que vagi en la línia de reduir la quantitat de residus que acaben en un abocador ens beneficia perquè fa que hi hagi menys abocaments, valgui la redundància. Però també hem de dir que això són promeses molt condicionades a un canvi de model de gestió de residus a Barcelona, a que es redueixi la quantitat de tones… Per a nosaltres, el “NO” és una certesa, és a dir, si decidim tancar l’abocador o, en aquest cas, dir no a l’ampliació, sabem a què ens atenem, sabem cap a on anem. El “SÍ” està ple de condicionants, hi ha moltes incerteses.

Com plantegeu la campanya per aquests dies?
Estem en contacte amb associacions de caire nacional i local, per donar-nos suport perquè puguin venir ponents externs, amb un panell de gent compromesa i experts en temes mediambientals i de salut, en gestió de reciclatge… i a part exposar els nostres motius i que hem de posar en valor el territori. No ens enganyem, un abocador fa perdre valor al nostre territori, i no únicament de valor econòmic, sinó també de llegat, és a dir, quin model volem de territori. La idea és exposar de forma més clara possible, amb diversitat d’opinions i d’experiències, perquè també estem en contacte amb altres associacions d’altres abocadors del país, que ja han passat per una consulta popular i han aconseguit guanyar aquesta consulta. Volem que ens expliquin com ha canviat el model del seu poble un cop han dit que “NO” a una ampliació o a un abocador.

Si no hi ha abocador, s’acaben un munt d’ingressos als quals els Hostalets està acostumat. A l’hora de sospesar-ho, és millor no tenir un abocador que un poble amb més recursos públics?
Sí. Què volem posar per davant del nostre llegat: la nostra salut o els nostres calés? És la pregunta eterna. Entenc la situació de l’Ajuntament i la dificultat de reconduir aquesta situació econòmica, però també hem d’analitzar com hem arribat a aquest punt, i veure que actualment l’Ajuntament dels Hostalets està segrestat per aquests ingressos. És més, és pràcticament inviable si no tingués aquests ingressos… Si els ciutadans decidim que no volem l’abocador ells el que han de fer és proposar solucions, i reconvertir el seu model de poble. És cert que tenim molts serveis que un poble de 3.000 habitants no podria tenir, però també tenim moltes carències. No tenim un poliesportiu, no tenim piscina d’hivern… Estem preparant amb dades extretes de l’Idescat, com d’altres municipis com el nostre organitzen el seu pressupost. De la mateixa manera que l’Ajuntament farà una exposició numèrica, nosaltres també en farem una. Es pot viure sense un abocador, però és qüestió d’implicar-se i fer-ho.

Creieu que Masquefa i Esparreguera és injust que no participin en la consulta? La Llei és molt clara en aquest punt.
És injust. Nosaltres proposem que aquesta consulta es fes a tots els municipis afectats, i s’arribés a un pacte. Entenem que legalment està circumscrit al municipi dels Hostalets, però realment els perjudicats som tots, no és un problema que entengui de fronteres, perquè si fos així Masquefa i Esparreguera no patirien problemes de trànsit, d’olors… Són els efectes col·laterals d’aquest abocador.

Ara mateix quines són les conseqüències i riscos que considereu té l’abocador?
El que principalment percep la gent són episodis de males olors, però Esparreguera té un trànsit de camions molt elevat. Amb dades del 2019, entraven 140 camions cada dia a l’abocador, és un trànsit pesat important per una carretera que no és d’àmbit nacional. Això també genera molèsties, sorolls i sovint accidents, emissions de CO2… El tema de la salut ens preocupa, i sobretot que ningú hagi volgut fer un estudi sobre l’impacte de la salut en les persones, o dels animals. Sempre diem el mateix, si algú està segur que no és perillós, que ho demostri. I doncs, per què no ens ho han demostrat? És una mica l’analogia que li podries fer als motors dels cotxes. Als anys noranta les normatives anticontaminació eren molt laxes, i avui dia tenim zones de baixes emissions, les normatives han evolucionat, i això és perquè sabem que els motors dels cotxes no són bons per a la salut. Reclamem, doncs, que s’apliqui una política similar amb el control dels efectes col·laterals d’un abocador.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta