De totes les falsedats que el govern espanyol ha dit sobre la independència, la de que una Catalunya-estat no podria pagar les pensions és la més innoble. Les pensions en una Catalunya independent no només estarien garantides sinó que podrien millorar, ja que el sistema seria més sòlid.
Per aportar llum sobre això, la Generalitat ha presentat un estudi sobre la situació financera de la Seguretat Social a Catalunya, partint dels comptes del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i la Intervenció General de l’Estat (IGAE). L’estudi té en compte tant la part contributiva com la no contributiva de les pensions i d’altres prestacions socials.
Quines conclusions es desprenen?
1.– Catalunya té un mercat de treball molt més favorable que l’Estat espanyol, el que fa més viable el sistema gràcies als majors ingressos per cotitzacions. La taxa d’ocupació a Catalunya és d’un 70,1%, semblant a la mitjana UE i OCDE, mentre que al conjunt d’Espanya és del 63,9%. El 2016, el 42,1% de la població a Catalunya estava afiliada a la Seguretat Social, mentre que a Espanya el 37,3%.
2.– La situació de la Seguretat Social ha estat estructuralment sempre més positiva per Catalunya. En els darrers anys, degut al gran impacte de la crisi econòmica, el sistema ha estat deficitari a tot l’Estat, però a Catalunya ho ha estat menys que a Espanya.
3.– El dèficit de la Seguretat Social pel conjunt d’Espanya el 2016 és de 18.094 milions d’euros mentre que per Catalunya és de 1.308 milions (el 7,2% del dèficit del conjunt de l’Estat, un pes molt inferior al de la seva població, que és del 16%). En relació al PIB, el dèficit català representa el 0,6% i l’espanyol l’1,9%.
4.– Per habitant, el dèficit de la Seguretat Social a Catalunya l’any 2016 va ser de 177€, mentre que a Espanya va ser de 430€, un dèficit 2,4 vegades superior.
5.– La progressiva recuperació de l’economia ha fet que, en el període 2013-2016, el dèficit de la part contributiva a Catalunya (la que té un pes major sobre el total en incloure les pensions de jubilació i les prestacions d’atur) s’hagi reduït un 72,5%, de 2.807 M€ a 772 M€, amb previsions que s’equilibri el 2018. A Espanya, la reducció ha estat del 56,3%.
És important tenir present que la Seguretat Social espanyola és un sistema de repartiment: això vol dir que les pensions actuals es paguen amb les cotitzacions actuals i que les cotitzacions dels pensionistes no estan acumulades enlloc. L’any 2000, en un moment en què la Seguretat Social tenia superàvit, es va crear el “Fons de Reserva de la Seguretat Social”, però les successives retirades de fons pel govern espanyol han comportat que el saldo estigui proper a zero.
La República catalana assumiria les seves obligacions en matèria de pensions des del primer moment en que comencés a recaptar les cotitzacions, i la voluntat seria de fer-ho com més aviat millor. Un sistema català propi permetria una revaloració de les pensions superior a la d’Espanya, limitada al 0,25%, que genera una pèrdua progressiva de poder adquisitiu pels pensionistes en un entorn de previsibles increments de preus.
En conclusió, les pensions dels jubilats de Catalunya depenen dels treballadors catalans que cotitzin. Catalunya té un mercat laboral més favorable que Espanya, amb més població que treballa i que cotitza, i uns salaris més alts. Per tot això, les pensions en cas d’independència no només estarien garantides sinó que podrien millorar.
Directora general d’Anàlisi Econòmica
Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda
