La vinculació entre el tercer sector social i els esdeveniments polítics és inevitable i alhora indispensable, en tant que la configuració de governs, siguin a nivell nacional o municipal, té incidència directa en les polítiques públiques proposades i en els recursos destinats. Per això podem qualificar aquest curs que encetem com el més incert i imprevisible dels darrers anys. La recent constitució del govern Illa, amb les estructures de comandament departamental a mig definir i poques concrecions, més enllà de declaracions recurrents i benintencionades, situen al sector social en estat d’expectativa per saber cap a on avançaran els diferents temes pendents.
Però més enllà de les lògiques relacions i confluències, el sector social té agenda i vida pròpia i ja fa temps que les entitats van entendre que calia definir fulls de ruta propis i trencar la històrica dependència dels poders públics. Per això, entre altres accions, s’han articulat espais de reflexió i debat que serveixen per aprofundir en els elements clau que han de marcar el futur del sector. Sense anar més lluny, l’Observatori per a la Transformació Social tancava el curs 23-24, en plena canícula de juliol, activant el LAB d’Acció Social, el primer dels Laboratoris de la Transformació Social. Aquest pretén ser un espai de reflexió compartida entre els diferents agents del canvi que es vagin identificant als Diàlegs pel canvi. Es tracta, doncs, d’un pas més en la metodologia que està desenvolupant l’OTS per esdevenir un agent catalitzador de les organitzacions i persones que treballen per a la cohesió i el canvi social, especialment les del tercer sector i de l’economia social i solidària en tots els seus àmbits.
En el marc de la trobada del LAB d’Acció Social, el grup de persones convocades en representació de les administracions públiques, els sindicats, les patronals, les entitats socials, els col·legis professionals i els col·lectius de persones ateses, van aportar propostes entorn dels reptes presentats a partir de cinc eixos: reconeixement, professionals, comunicació/participació, col·laboració/organització i estratègia.
En referència al reconeixement del sector, s’aposta per posar l’èmfasi en visibilitzar de manera efectiva la realitat social a la qual estan fent front les entitats i les administracions, per tal d’aconseguir un major grau de sensibilització per part de la ciutadania. Això passa necessàriament per construir argumentaris potents i plans d’actuació exigents.
Les professionals, en tant que element clau del procés, generen diversos reptes. La majoria d’ells recurrents i als que cal donar resposta de manera urgent: treballar pel reconeixement social de les diferents figures professionals de l’acció social, millorar les condicions de treball, activar accions de retenció de talent, fomentar la formació contínua i generar espais de reflexió.
El focus comunicació i participació se centra de manera prioritària en la participació de les persones ateses en tots els processos de definició d’accions i execució de processos (“res sobre nosaltres sense nosaltres”). Aquest objectiu, tant compartit com complex d’aplicar de manera real, s’ha de complementar amb el fet de fer arribar la seva veu a la ciutadania i al conjunt d’agents socials.
Parlant de col·laboració i organització, les propostes giren entorn de temes com superar l’atomització del sector, enfortir la prevenció per no treballar sempre des de la urgència, disminuir la dependència de les administracions públiques, un pla de treball per avançar cap a models reals de colideratge de polítiques públiques i treballar per deixar de ser un sector precari i infrafinançat.
Finalment, pel que fa a l’eix estratègia, les propostes se centren a implantar metodologies de treball a partir de la innovació i la mesura de l’impacte, models d’intervenció basats en evidències i dades i el foment de l’ètica i les bones pràctiques.
Reptes, objectius i deures per a un curs incert, en el que l’única cosa de la qual tenim certesa és que les entitats socials i les seves professionals continuaran treballant sense renúncies contra la desigualtat i l’exclusió social.
