La finalitat de la Llei de Contractació del Servei Públic (LCSP) és regular els processos de contractació pública per garantir que siguin transparents, eficients i justos, promovent la competència entre proveïdors i assegurant la millor utilització dels recursos públics. Això inclou assegurar que els contractes es gestionin amb integritat, evitant el fraccionament indegut dels contractes, i garantint que les decisions de contractació es prenguin seguint principis de publicitat, concurrència, igualtat de tracte, i no discriminació. També busca evitar el malbaratament de recursos i promoure la rendibilitat i la qualitat en la prestació de serveis públics.
El contracte menor en l’administració es va crear per atendre necessitats esporàdiques o imprevistes, però moltes administracions públiques l’han utilitzat de manera reiterada per a despeses no excepcionals, incomplint així la finalitat de la normativa regulada per la LCSP. Els contractes menors han de tenir un límit econòmic (menys de 40.000 € en obres i 15.000 € en subministraments o serveis) i una durada màxima d’un any, sense pròrroga ni revisió de preus. Tot i així, aquests contractes han estat font de constants crítiques per part d’amplis sectors doctrinals, que han considerat aquesta modalitat com una via d’escapament del compliment dels principis de la contractació pública, especialment el de concurrència i publicitat.
Les administracions com l’Ajuntament d’Igualada han de preveure les necessitats periòdiques i recurrents en la contractació pública per evitar l’encadenament de contractes menors, que suposaria un fraccionament prohibit per la LCSP. Per a aquestes situacions, cal utilitzar procediments oberts, com el simplificat o simplificat sumari, o altres mecanismes com els sistemes dinàmics per garantir la legalitat del procés. Per això és necessari que un ajuntament incorpori el pla de contractació anual en els seus pressupostos (l’ajuntament d’Igualada no ho fa), que no abusi dels contractes menors (l’ajuntament d’Igualada no ho fa) i que compleixi el principi de competència sol·licitant tres pressupostos enlloc de fer una contractació a dit (l’ajuntament d’Igualada no ho fa).
El fet, però, és que aquesta limitació no es troba regulada de forma expressa a la LCSP, i malgrat per raons de seguretat jurídica, és evident, que no només és recomanable sinó pertinent recórrer a aquests procediments de licitació oberts per cobrir la contractació de necessitats periòdiques i recurrents. Fraccionar un contracte és dividir allò que ha d’anar junt amb l’objectiu de no aplicar determinades normes de publicitat, però compte, també s’està fraccionant un contracte quan es contracten per separat activitats previsibles i planificables dintre de l’activitat ordinària dels poders adjudicadors.
En una notícia publicada el març del 2023, la Sindicatura de Comptes va afirmar detectar fraccionament indegut de contractes en un de cada quatre informes dels que havia sotmès a investigació. En molts casos, aquest òrgan fiscalitzador va considerar que la contractació separada s’hauria d’haver fet mitjançant un únic contracte, al tractar-se de necessitats recurrents o previsibles, perquè sinó s’eludien els requisits de publicitat o els procediments d’adjudicació que haurien correspost.
Tenint en compte que l’ajuntament d’Igualada destina cada any uns 7 milions d’euros a contractes menors (en els darrers anys, més del 95% dels contractes que fa) crec que s’hauria de demanar a l’ajuntament que revisés els seus protocols de contractació, sobretot pel què fa a activitats recurrents i previsibles. Primer, cal preveure les necessitats amb temps i obrir licitacions amb la publicació prèvia del pla anual enlloc de fer-ho via contractes directes. Segon, implementar la sol·licitud de tres pressupostos com és recomanable i tercer, obrir ofertes licitades en lots de forma que les empreses només en puguin obtenir un, com es fa ja darrerament per alguns contractes de la Festa Major per afavorir el principi de competència i que no sempre s’acabi emportant el contracte la mateixa empresa.
