No se sap què dir
N

9 de març de 2016

PERE PRAT opinió - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.catUns diuen que l’anterior crisi va venir per l’empaquetament d’hipoteques de baixa qualitat. Aquelles que es donaven i no es cobraven, però que es compraven i venien per trilers que les justificaven amb sofisticades garanties matemàtiques. Però ara n’arriba una de nova, que inquieta a tothom. El diner no costa res. N’hi ha en abundor. Però se’n diu deute. Públic i privat. I els Bancs Centrals continuen abocant milers de milions mensuals per deturar l’inevitable.

Els Estats Units se’n van sortir de l’anterior amb compres massives de bons federals. Trobaven rendibilitat en el crèdit a països emergents, que eren els que havien de continuar el creixement. Però aquests només van aprendre a gastar i ara també han entrat en crisi. I es deturen. El capital – espantat – busca nou refugi. Una nova bombolla ha punxat. Pateixen les matèries primeres, el petroli, els balanços de les grans empreses, els fons d’inversió i la banca que també s’havia apuntat a la festa. La societat líquida s’ha tornat gasosa.

Els trilers continuen dient que no passa res i que els fonamentals són bons. Però els tipus d’interès són negatius i les accions baixen. L’economia va malament. I continuarà així mentre no es creïn les condicions d’un creixement sòlid. Mentre es segueixi abocant paper al mercat, una solució teòricament factible, però molt corrosiva per l’economia real. Estem en un terreny perillós. Cap dels problemes de fons està resolt. L’atur segueix i el deute no es detura. I ja no saben què dir els que titllaven de malastrucs i pessimistes a qui, des fa anys, denunciem aquesta situació. I quan l’estalvi segueix demanant rendibilitat, només troba pèrdues.

PERE PRAT, empresari

Compartir

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta