Aquest dimecres al matí ha mort, als 92 anys, Valero Badia Martínez, una figura històrica de les sales de cinema igualadines. Aquest dimecres a la tarda, de 5 a 8, la sala de vetlles del tanatori d’Igualada estarà oberta, i demà dijous a les 11 del matí es celebrarà la cerimònia.
Nascut a l’any 1930 a l’igualadí carrer d’Òdena, el senyor Valero Badia va fer durant més de 60 anys l’ofici d’operador cinematogràfic i projectant pel·lícules. Va fer les seves primeres sessions al cinema Mundial, a principis dels anys 50.
Com explicaven Ramon Robert i Ricard Fusté en aquest article de l’any 2016 a veuanoia.cat, en Valero, un veritable savi en tècnica, maquinaria i projecció de cinema, va veure les primeres pel·lícules al Coro Vell, al carrer de Santa Caterina. Eren pel·lícules d’en Charlot, i Valero recorda que els frares que les projectaven tapaven l’objectiu del projector quan a la pel·lícula algú es feia un petó. Anys després, aniria a treballar d’ajudant de tramoia a l’Ateneu, en període franquista Centro Nacional, i a la cabina va conèixer al projeccionista, el senyor Antoni Brufau, que li va ensenyar l’ofici. Valero es va treure el carnet de projeccionista a Tarragona, a l’any 1954. Li va lliurar el carnet -operador de cinematógrafo-, que encara guardava a casa seva, la Dirección General de Seguridad y Espectáculos.
Excepte al Circulo Mercantil, en Valero va projectar en tots els cinemes d’Igualada i en molts de la comarca. Moltes vegades ho va fer al cinema Moderno, després anomenat l’Astoria, que era al Passeig Verdaguer i als anys 70 es va cremar. Als estius s’hi feien projeccions al exterior de la sala, tocant a la piscina del Casal. També recorda la sala de cinema més elegant d’Igualada, on també hi va fer cinema, el Salón Rosa, a la rambla de Sant Isidre. El Rosa va tancar les portes el mes de febrer de 2011.
Els cinemes d’Igualada eren gestionats per diverses empreses, però finalment foren agrupats en una única societat: la Compañia Regional de Espectáculos, gestionada per Ramon Grau. Va ser aquest mateix senyor, llavors alcalde d’Igualada, qui li va oferir el càrrec de projeccionista del cinema Kursal.
Als anys 90, el Kursal va ser dividit en tres sales, i en Valero hi va seguir treballant ocasionalment gairebé fins que va tancar, el mes de gener de 2014.
