Bellament resplendent a la llum del dia, la Gran Mesquita Sheikh Zayed d’Abu Dhabi, situada a uns quilòmetres del sud de la ciutat, no és només un lloc de culte, sinó també un imponent testimoni de la riquesa cultural i espiritual de la Unió dels Emirats Àrabs; que se’t persona com a un edifici revestit a l’exterior per un radiant marbre blanc (procedent d’Itàlia i de Grècia), metàfora de la puresa espiritual més gran, exhibint alhora una grandiositat extrema, capaç d’albergar més de quaranta mil fidels dins dels límits que conformen els seus quatre esveltíssims minarets i les més de vuitanta cúpules de diverses mides.
Pel que fa a la seva estètica, el disseny arquitectònic d’aquesta magna edificació entrellaça elements propis de l’arquitectura islàmica, harmoniosament combinats amb influències internacionals, a partir d’un propòsit de simbolitzar la unitat i l’harmonia arquitectònica de diferents intercanvis culturals i de signe aperturista de l’indret. És, sens dubte, el destí arquitectònic que millor descriu l’ambició artística i l’esperit més liberal d’aquest Estat: la seva mirada al futur i -com no- obrir-se al món com a un gran santuari per a una anhelada convivència confessional.
Construïda a partir del 1996, aquesta obra l’actuació de la qual va abastar tota una dècada, amb un cost més que descomunal, va ser un projecte arquitectònic capitanejat per Sheikh Zayed bin Sultan Al-Nahyan, el primer president de la Unió dels Emirats Àrabs, el qual va concebre la creació d’un espai de culte que cohesionés convivència i tolerància. L’any 2007, una vegada finalitzada l’obra, la mesquita com a homenatge pòstum al seu ideòleg, va obrir les portes al món per a ser contemplada com a aquell monument que fusionaria la tradició constructiva islàmica amb les tècniques més capdavanteres de l’arquitectura moderna, convenint oportunament un mostrari de peces pròpies de diverses procedències del món àrab, com és el cas més observable en uns minarets que et transporten a la més estricta estètica otomana; mentre que les cúpules bulboses i els arcs de ferradura, o moriscs, són el resultat d’una magnífica combinació de l’arquitectura islàmica clàssica amb l’art mogol de l’Àsia Central, de clares influències hindús i perses, és a dir, aquella que t’evoca l’estètica del Taj Mahal.
Al seu interior, la coberta arquitectònica reposa sobre més de mil columnes, i aquí estant descobreixes la majestuositat d’un edifici que incorpora diferents sales entre les quals una espectacular sala d’oració, d’unes dimensions impressionants, que té la catifa més gran del món teixida a mà, i procedent de l’Iran; els detalls de la qual incorporen figuracions geomètriques i vegetals, perfectament integrades amb els marbres circumdants.
Altres dependències palatines llueixen un mosaic d’una brillantor incomparable, sobre el qual s’emmirallen tots els signes de l’opulència amb els seus espectaculars canelobres, impregnats de vidres Swarovski i d’or, unes precioses peces artístiques importades de països de l’Europa Central. La nau principal, coronada per un incalculable nombre de cúpules, amb una –la cúpula interior– que sembla elevar-se cap a l’infinit, et descobreix una més que exuberant i preciosa perspectiva de refinadíssims motius decoratius; i, al seu voltant, un etern passeig de columnes, ornamentades amb pedres precioses (de blau intens i púrpures) van convenint uns enrevessats dissenys florals al·lusius a la Natura. Per la seva banda, les parets interiors estan embellides amb versos de l’Alcorà, cal·ligrafiats a la manera islàmica, i orientats a ressaltar el caràcter inclusiu i universal de la Mesquita. Més enllà, el pati central és el recinte extern més imponent del món, adornat amb mosaics de marbre que refereixen uns sorprenents esbossos florejats.
Tanmateix, aquesta quimèrica voluntat de connectar la naturalesa i l’espiritualitat de l’Islam amb l’Univers arriba a la seva culminació apoteòsica amb els diferents efectes que produeixen la claredat i la il·luminació exterior summament canviant segons les hores del dia; bo i concedint al conjunt de la Mesquita un aurèola singular en cada seqüència de temps. Això és, moment a moment, cada racó de l’edifici reflecteix un compromís amb l’excel·lència i l’atenció al detall, transportant-te a un espai d’art enlluernador i suggeridor; i, si t’ho proposes, de pau i reflexió.
