Més de set segles d’atenció hospitalària a Igualada

187

Ara que l’Hospital d’Igualada compleix el seu desè aniversari, és interessant donar un cop d’ull als més de set segles des que, el 1282, es construís el que es considera primer hospital de la ciutat. La primera referència correspon a un document d’aquell any, al segle XIII, en un testament d’una tal Elisenda, muller de Pere Vidal, en el qual es fa un llegat de dos sous a “l’Hospital d’Agualada”.

Aquell primer centre sanitari estava construït fora de les primeres muralles de la primerenca ciutat d’Igualada.

El 1303, Maimó Bonfill va crear un nou Hospital “en el qual fossin benignament rebuts els cecs, coixos, baldats, òrfens i demés pobres malalts que s’acollissin”.

Es tractava d’una instal·lació de caràcter particular, i el càrrec de propietari era hereditari. Es creu que aquell hospital es deia “de sant Bartomeu” en estar just al costat d’una capella on es venerava el patró de la ciutat.

“Hostal de Caritat o de Déu”

Hospital de Sant Bartomeu, a inicis del segle XX.

Aquest hospital va funcionar de forma continuada fins l’any 1845, tot i que era més aviat un “Hostal de Caritat o de Déu”, sota l’aixopluc de l’església. Estava situat a l’actual carrer de Sant Bartomeu, on avui hi ha l’antiga Escola de Teneria.

Aquell centre, durant centenars d’anys, es va finançar a base de donacions col·lectives, també particulars, la majoria molt poc generoses, a excepció de la gent benestant. Era un hospital al servei de tothom, i va passar més èpoques de penúries que no de vaques grasses. Entre 1468 i 1506, l’Hospital de sant Bartomeu va servir de refugi als frares del monestir de St. Agustí, obligats a abandonar la seva llar per la guerra contra Joan II.

El primer metge d’Igualada

El primer metge del qual se’n té notícia que va prestar els seus serveis a l’Hospital d’Igualada és Dalmau Vidal, contractat el 1339.

Val a dir que, en aquells segles, els igualadins es curaven normalment a casa, a base d’herbes i remeis casolans, o bé anaven a Montserrat, on hi havia el metge dels monjos. Hi ha textos del 1537 en els quals es parla d’un metge d’Igualada, mossèn Benet Vila, que oferia tan bé els seus serveis que “era com anar a Montserrat, però sense moure’s de casa”.

Durant la pesta de 1589-90, l’Hospital es va fer insuficient per atendre tots els malalts, i llavors hi havia fins a cinc metges a la ciutat. Els facultatius feien un servei per torns a l’hospital, sistema que es va mantenir fins l’any 1930.

1646: nou hospital

L’any 1646, l’hospital de sant Bartomeu s’havia fet molt vell, i es va decidir de construir-ne un de nou, adossat a les muralles, i a la part de ponent de l’església.

A la façana s’hi va col·locar l’escut heràldic, el mateix que hi ha avui a la del fins avui Hospital Comarcal. Aquesta ampliació va servir les necessitats d’Igualada durant 200 anys.

Un teatre per fer un hospital

El 20 de setembre de 1804, es va proposar la compra d’uns terrenys, fora del nucli urbà, per donar cabuda a un nou centre hospitalari. Per construir-lo feien falta molts diners, i durant molts anys es van fer rifes i altres actes per aconseguir fons. Però, atenció, a excepció d’una petita ampliació l’any 1831 del que ja hi havia, amb els diners es va construir el Teatre Principal, el 1839, amb capacitat per a mil persones.

Els ingressos que s’obtenien d’aquest teatre, on es feien representacions de molta categoria, servien per “fer bossa” per poder construir l’Hospital nou. Aquell teatre estava ubicat on avui hi ha la sala municipal d’exposicions, i antigament la Policia Nacional, al carrer Garcia Fossas, en aquells anys “carrer del Teatre”.

Mendizábal i el convent dels Frares Caputxins

El pas dels anys, però, la casualitat i la famosa Desamortització de Mendizábal no van fer necessari fer més mans i mànigues per fer un hospital. El 31 d’octubre de 1842, la “Junta Superior de Venta de Bienes Nacionales” va donar a Igualada el gran convent inacabat dels Frares Caputxins, amb la condició que servís d’Hospital.

El vell Hospital de sant Bartomeu va quedar, a partir de 1845, pràcticament abandonat, i després es va convertir en presó. Es va enderrocar el 1935, juntament amb la capella.

El nou Hospital Comarcal, el del passeig, que avui acull el 4D Health, es va inaugurar el dia de Pasqua de 1845. Fins l’any 1979, l’assistència anava a càrrec de les Germanes Carmelites de la Caritat. Tenia llavors capacitat per a 120 malalts, i se’n feia càrrec de l’administració la Diputació de Barcelona, fins que va passar a ser municipal l’any 1870. Des de 1887 hi havia en vigor un reglament, segons el qual el president de la junta de l’Hospital havia de ser l’alcalde d’Igualada, el sotspresident, el tinent d’alcalde; com a vocals, els rectors de la ciutat i quatre prohoms.

El 27 de novembre de 1932 es va inaugurar el primer quiròfan més o menys digne que va tenir Igualada. El març de l’any següent es van inaugurar noves habitacions, en un acte que va tenir la presència del president Francesc Macià.

Quiròfan de l’antic Hospital Comarcal, l’any 1937.

Una donació de mig milió de pessetes d’Artur Garcia Fossas, l’any 1945, va permetre a l’Hospital comprar tota l’illa entre el passeig Verdaguer i el carrer St. Carles. L’any 1951 es va inaugurar una sala especial per als parts, i el 1954, noves habitacions individuals per a malalts infecciosos.

Més hospitals

Hi ha hagut, especialment des del segle XX, més hospitals a Igualada. A mitjans de segle hi va haver la clínica “la Boreal”, a la plaça d’Espanya, amb quiròfan i 20 llits. El 1952 es va inaugurar la clínica de la “Mare de Déu de la Pietat”, al carrer de l’Aurora, amb quiròfan i 12 llits. Ambdues depenien de companyies d’assegurances, i van deixar de funcionar quan va obrir, el 1966, la Clínica Sant Josep, que avui encara funciona per bé que especialitzada en l’atenció a la gent de més edat.

Mútua Igualadina també va crear el seu Hospital, l’any 1972. Posteriorment, als anys vuitanta, ja concertat amb el capital públic, es va fusionar amb l’Hospital Comarcal per a crear la Fundació Sanitària d’Igualada. La Generalitat passava a pagar un lloguer a la Mútua Igualadina per a cedir els seus espais físics i convertir els dos hospitals en un de sol.

Jordi Puiggròs