Manifesto públicament el meu menyspreu més absolut, envers la monarquia espanyola. Envers la família Borbó i entorn. La meva postura no és únicament pels meus ideals republicans, sinó per la lamentable actuació de la Casa Real, des del mateix moment de la seva arribada al capdamunt del “Estado Español”.
Els Borbó -i la seva família- han pres possessió de les estructures de l’Estat, com si fossin de la seva exclusiva propietat, fins al punt que es delicte criticar-los públicament sota la premissa que “encarnan la unidad de España”. Una cosa és ser Cap d’Estat i una altra propietari de vides i hisendes. Tot i que formalment Espanya es una Monarquia Parlamentaria, els Borbons són absolutistes.
Per exemple, el rei emèrit, Juan Carlos I, va heretar la Corona del general Franco i quan l’any 1975 va prendre possessió no se li coneixia fortuna personal. Trenta-nou anys després, quan va abdicar en favor del seu fill Felipe (el Preparao), segons la revista Forbes, disposa d’un fortuna de més de 28.000 milions d’euros. Em pregunto quins mèrits va fer el vell Borbó per guanyar un milió i mig d’euros diaris!
El seu fill, l’actual monarca absolut, tot i que encara no se li coneixen grans escarafalls, ja ha mostrat una altivesa que no presagia res de bo. Com per exemple quan exhorta als joves a arriscar per crear-se el seu propi futur, quan ell s’ha limitat a esperar que el pare li cedís el seient.
Tot i el meu menyspreu més absolut per la monaraquia espanyola, no sóc partidari de cremar o estripar públicament fotografies del Rei. No ho sóc en el cas dels membres de les CUP, tot i que respecto el seu dret a fer-ho.
No m’agrada l’espectacle d’enfrontament entre catalans, entre les CUP i el conseller d’Interior, perquè fins ara la reivindicació independentista s’ha fet -i va començar el juliol del 2010- sempre sense incidents, malgrat els milions de persones que hem sortit al carrer en tantes i tantes ocasions.
No obstant això dono públic suport a tots els membres de les CUP acusats de cremar o estripar fotos del Rei. Exercien la seva irrenunciable llibertat d’expressió, una llibertat segrestada a Espanya, però al mateix temps demano a les CUP que procurin no sortir-se de la línia de fer les coses de forma pacífica com està fent la majoria del poble de Catalunya.
Si ens posem a reivindicar amb violència, tenim la partida perduda. Molta gent es desenganxarà del procés i l’Estat Espanyol té molta més mala llet que nosaltres a l’hora de repartir bufetades.