L’exposició d’en Pep Ribera

14

Enric Sanchez
Executiu de packaging

Fa un parell de setmanes vaig assistir a l’exposició de Pep Ribera referent a la seva obra gràfica i artística.

Enhorabona a la família per mantenir la seva obra en bones condicions i cedir-la tota a la nostra ciutat. Felicitar, també a tots aquells que han fet possible aquesta exposició.
Vaig treballar amb en Pep uns quants anys a Impresora i la veritat és que va ser tota una experiència, i d’això, fa ja més de quaranta anys.

No va ser fàcil treballar amb ell perquè la seva personalitat i els seus coneixements del món del disseny estaven molt per sobre dels nostres, la diferència era evident.

Comentava amb tota naturalitat què era un logo, el seu equilibri, la seva força visual, el color corporatiu del qual, nosaltres, no n’havíem sentit mai parlar, insistia a fer un display de marca, segons ell, imprescindible per ordenar totes les possibles imatges del logo en qüestió i no deteriorar la seva visió. En conclusió, un seguit d’informació difícil d’assimilar en una primera visió.

La primera feina que vaig presentar feta per en Pep Ribera va ser a Laboratoris Puig exactament el 6 d’octubre de 1976, i ara us explicaré per què sé el dia amb tanta exactitud: vaig sortir d’Igualada al voltant de les 10 del matí, ja que tenia la reunió a les 12 hores. En aquella època, tenia un 600 de color verd lloro, sí, sí, un color molt fort, i us recordo que no hi havia telèfons mòbils i, per tant, portar telèfon al cotxe era ciència-ficció.

Bé, vaig arribar a Laboratoris Puig cap a les 12 hores i vaig fer l’exposició que en Pep havia preparat. Mitja hora més tard, interromp a la sala d’exposició una secretària anunciant que hi havia una trucada urgent del despatx d’Igualada. Era en Josep Jorba, gerent d’Impresora, que em va dir: felicitats Quique, ja ets pare. Acabava de néixer el meu primer fill amb un mes d’antelació. Ja us podeu imaginar la meva situació, com a bon professional no vaig deixar de fer la presentació encara que a Laboratoris Puig em van demanar que deixés la reunió però jo m’hi vaig negar rotundament i la vaig voler acabar de la millor manera que sabia.

Us vull comentar que una de les discussions que tenia amb en Pep i en la qual veies la seva visió professional més interessant era quan deia: jo no dissenyo per al teu client, jo dissenyo perquè aquest disseny funcioni al mercat.

Clar, això no és fàcil de dir al seu despatx, però jo havia de dir-li al client que era bo fabricant croquetes, per exemple, però no tenia ni idea de fer un disseny del seu producte, fàcil, oi?