Avui dissabte es farà a Igualada una manifestació convocada pels sindicats majoritaris per demanar “un rescat de treballadors, persones i salaris”. Es tracta de la primera gran convocatòria pública en molts anys que no té a veure ni amb el procés sobiranista, ni tampoc amb una demanda concreta d’alguna situació especial. Ara, es tracta de l’ocupació, que mai ha deixat de ser un problema greu en aquest territori des de la pèrdua incontrolable de llocs de treball com a conseqüència de l’alliberament d’arancels l’any 2003 en el sector tèxtil, que tant mal va fer a Igualada i l’Anoia.
És evident que la comarca no té sort en la recuperació econòmica, perquè sempre topa, d’afegit, amb crisis d’àmbit superior, com la que es va propiciar a partir del 2008, o, com ara, quan tot el relacionat amb la Covid-19 ens augura negror.
La manifestació de demà fa temps que s’hauria d’haver fet, perquè era òbvia la recuperació econòmica, en general, en els darrers anys, malgrat que algunes dades de la microeconomia no ens eren gens favorables en especial a la Conca d’Òdena. Però s’hauria d’haver “apretat” més, fent servir un verb habitual en el President de la Generalitat, per a intentar obrir els ulls, més enllà de les típiques promeses electorals, per cert, la majoria mai complides.
Ara ens recordem de Santa Bàrbara quan trona, i aquí fa temps que hi ha tempesta, malgrat que la convocatòria té tot el sentit. No ens podem permetre seguir fent passes enrere en l’àmbit econòmic i laboral, perquè això ens conduirà a esdevenir, si no ho som ja, en una comarca dormitori, sense oportunitats de treballs amb sous dignes.
Afortunadament, ara hi ha consens quasi total en cercar solucions, és un bon camí, però caldran resultats aviat per no caure, irremeiablement, en antics acords que no van servir per a res. Confiança!
