Un article de
Veuanoia

L’editorial: Adaptar-se al que vingui
L

14 d'agost de 2020

Alguns diuen que no cal anticipar i que el que hagi de ser serà. Són els que pacientment contemplen com es van anul·lant els actes festius de les Festes Majors i com costa aplanar la corba de contagis. Però d’altres hi pateixen. Veuen com passen les setmanes i no saben com fer front al seu futur. Hi ha empreses, poques, i autònoms, que no semblen notar la crisi. Però la majoria veuen com la seva activitat ha sofert molt. Els ingressos s’han desplomat i les despeses es mantenen o pugen. I, en general, la ciutadania veu amb recança com els afectarà tot plegat i es dolen de que molts serveis públics treballin a baix ritme, o s’hagin tancat.

Malgrat les grans declaracions, encara hi ha molta gent que no ha cobrat les prestacions acordades. Els ajuts i campanyes per afavorir la represa estan lluny de satisfer els mínims que s’havien plantejat. I tampoc no està clar com serà la represa de les llars d’infants, escoles i universitats. Alguns han de canviar de centre o accedir per primera vegada a les facultats i encara no saben si les classes seran de forma presencial o a distància i si seran segurs els transports públics. Docents i pares es pregunten com faran la seva feina. Es parla molt, però se sap poc, de si hi haurà un mínim vital i com obtenir-lo. Les residències i casals d’avis s’han convertit en espais tancats, que semblen més presons que llars on viure. I tot això són situacions d’estrès, perquè hi ha la sensació de que els temes s’entomen sobre la marxa.

Els estaments públics diuen que estan fent tot el possible i que la pandèmia ho condicionarà tot fins que no hi hagi una vacuna eficaç o es disposi de millors tractaments de la malaltia. Moltes de les activitats que avui es poden fer a l’aire lliure començaran a fer-se complicades a la tardor i molt difícils a l’hivern. El setembre hauria de portar respostes de com encarar-ho tot plegat. Per això hom demana lideratge i respostes a tantes incerteses. I els ajuntaments, que són les administracions més properes, veuen com la Hisenda estatal demana els seus diners i el control de la seva despesa, amb promeses de futurs ajuts. No sol donar bons resultats esperar que el temps ho arregli tot, però quan no hi ha altres alternatives no queda més remei que adaptar-se al que vingui.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta